RÙBIES (Via Festival Eròtic, 145 mts, 6a") CLIKA!!

NOVA VIA "El fil" 250m, 80º/M5+/A2, Cambredease (CLIKA!!!)

Via Gomez-Xalmet -150m,a la Prenyada /Montserrat

El pasado dia 6 de diciembre mi padre y yo fuimos a escalar la Gómez-Xalmet de la Prenyada a Montserrat . Nos despertamos pronto para salir y nos paramos a desayunar en Monistrol. Al llegar a Montserrat nos dirigimos al refugio de Sant Benet pasando por las escaleras y siguiendo el GR. Cuando estuvimos en el refugio fuimos por detrás de el y subimos por el segundo camino k se veía a la derecha, siguiendo ese camino se tiene k hacer una muy pequeña grimpada e ir a través del bosque. Cuando llegas al pie de la vía que comienza en el pie de una grieta, comenzamos a preparar todo el equipo. Cuando estuvimos listos comenzamos a subir.

El primer largo es el más difícil de la vía y esta bastante pulido y se puede hacer para hacerlo más fácil en A0, por la mitad pasas por unos árboles que se los aprovechamos con seguros porque en esta vía hay pocos, y al llegar a la mitad hay una paso en que subes apoyándote a la pared de detrás durante un rato y después siguiendo haciendo normal o en A0 justito, asta llegar a la reunión.

El segundo largo se sale por la izquierda, es el que las me gusto va siguiendo todo el rato la grieta hasta que llegas a las reunion, eso si muy pocos seguros .

En este tercer largo es más corto que los de antes y también más fácil pero hay que tener en cuenta que los primeros metros están bastantes pulidos por cuando llueve que el agua baja por allí, después de ese tramo la roca esta mejor y se escala muy bien asta llegar a un árbol y allí en el árbol se tiene que montar la reunión(no seguir recto) lo malo es k en este tramo, como en todos los siguientes hacia mucho viento en la reunión del cuarto largo y se escucha mal al compañero que está arriba.

El cuarto largo tienes que ir subiendo tirando un poco a la hacia la izquierda teniendo en cuenta k no hay ningún seguro asta llegar a una vieja reunión que la usas como seguro después de esta reunión debes hacer un franqueo hacia la izquierda asta llegar a la reunión debajo de la bola.

Y ya solo falta el último largo que el empiece es lo más difícil y después se va subiendo bien asta llegar a la reunión final. Al llegar a la cima lo celebramos tomando unos zumos y galletas rapidito por el fuerte viento

y para bajar se tiene que rapelar por una reunión que hay al norte/noroeste, a la izquierda de donde acaba nuestra vía, este rapel se puede rapelar asta abajo pasando entre unos árboles, pero a causa del fuerte viento preferimos hacer dos rapeles, uno de 10m y después en un árbol donde hay ya puestos unos cordinos hacer el rapel asta abajo, el problema fue que con todo el viento se nos hizo un buen nudo en la cuerda que costo deshacerlos. Después segun la reseña parecia que teníamos que subir una pequeña montaña y en la cima hacer un rapel, es lo que decía la reseña, pero al ver que en el pie por donde se hacia la grimpada había mucha vegetación preferimos bajar caminado por un camino que se veía marcado, asta llegar a un camino que parecía echo por un torrente y tras ir por el muy poco rato fuimos por un camino hacia la izquierda que sube y que pasaba entre dos montañas, después hacia bajada y llegamos siguiéndolo asta el empiece de la vía y a continuación volvimos asta el monasterio para coger el coche yendo por el mismo camino que antes habíamos ido. Y después volvimos a casa.
Un dia guapisimo de escalada en una de las paredes, mas bonitas de Montserrat.



pd, Bueno, como no me deja colgar ninguna foto..ya que mi hijo de ha currado la piada, la pongo..a ver si lo que saben de informatica le dan un limpion al bloc.

Federa't i fes-te soci del Club de Muntanya Horitzons!

Ja pots tramitar la teva llicència FEEC 2012 sense moure’t de casa a través de la web del Club (www.clubhoritzons.info)

També pots fer la teva renovació o alta de soci fàcilment, tant sols entrant a la pàgina d’Horitzons.

Us fem un resum de les novetats 2012:

Els fills/filles de socis tenen la quota gratis fins els 16 anys. Fes soci els teus nens quan tramitis la teva alta o renovació!
Ja tenim 6 sortides familiars programades pel 2012. Petits Horitzons a la muntanya! (consulteu el programa d’activitats a la web)
S’amplia l’horari del búlder de 9 del matí a les 11 de la nit de dilluns a divendres. Accés il·limitat i amb clau pròpia per a tots els socis búlder.
Ja hem obert les inscripcions pel Curs de Progressió i Seguretat en Raquetes de Neu 2012 (veure programa a la web).
Hem incorporat un apartat de notícies a la pàgina i també al Facebook d’Horitzons: fes-te seguidor/a per rebre totes les novetats!
Ja hem publicat el Calendari d’activitats 2012: la 5 Cims, la No M’Hi Guipo, el Stage d’Estiu, etc....però esperem noves propostes de tots els socis!
Disposem de nou material de lloguer per a tots els socis.
La biblioteca ha crescut i ben aviat tindreu accés a la base de dades per a consulta i préstec!
En pocs dies també estarem a Tweeter....

I un munt d’altres propostes que anirem descobrint...

Així que no dubtis...fes-te soci del Club de Muntanya Horitzons.

Fes-nos un cop de mà donant difusió del Club als teus amics i contactes, reenviant el mail a qui creguis pot estar interessat/ada o publicant-lo en el teu Facebook.

T’esperem!

Bones Festes!

Club de Muntanya Horitzons
www.clubhoritzons.info
clubhoritzons@gmail.com

El Cilindre (Montgai): esperó Ribes-Sabaté, Vidal-Farreny i Crestes Tío María CLICA!!!!

By Namasté!

VIA DE L´ARANYA, 260 MTS, V+ (Serrat de les garrigosses, MOntserrat) CLIKA !!!

BANYADORES ... al darrera dels 6as

Avui divendres anem per feina, he quedat amb la Esther pel matí a Banyadores per fer ... si ... per fer un parell o tres de vies, potser quatra, que més dona ... quan hi ha ganes i es tenen un parell d´hores o tres avans de treballar ... quedem per anar a escalar, per que no ????
I a si anat la cosa, un talladet, aproximació ràpida, escalfem en una via i ... caña al cuerpo !!! The fly 6a+ ... pendent per la Esther, no està malament per començar. Un primer pegue, un saque i a la segona cau ... la moral alta. Anem a la veina Feixes ... els gays també poden 6a ... la Ester la tenia pendent i també ... a la butxaca. Tornem al sector Clàsic i anem a la veina de The fly que s´anomena Le mosquit ... 6b+ ... la monto com puc i li dediquem uns quants pegues ... "ahi queda la cosa" ... amb un somriure d´orella a orella.

Marxem ... les 12.15 sortim pitant cap al cotxe que haig de marxar a treballar. És el que te ser una mica fantatic. Gràcies Esther.

ESCALADA A SUBIRATS (clika aquí !!)

BOULDER HORITZONS ... ARA TOCA TIBAR !!!

Encara que ja fà dies d´aquesta piada mai és tard per penjar-la. Això va ser un día que teniem que anar a MOntserrat però va caure "el diluvio universal" i com ara tenim aquest padaso bulder que varem fer a HORITZONS ... allà ens varem perdre.



Ja saveu, si sou d´aprop de Mataró i voleu pertanyer a un club de muntanya, jà teniu HORITZONS CLUB DE MUNTANYA !!!!

Lloc:c/ Sant Sadurní 9, 1r08301MataróBarcelona

TERCER ANIV. GEAMM (CASTELLAR DE N´HUG)

Un altre any a la nostra esquena, qui ens ho havia de dir. El tercer aniversari GEAMM ha estat un altre cap de setmana increíble, de retrobades amb aquells que feia temps que no ens veiem, compartint records, i per sobre de tot un cap de setmana ple d´activitats com sempre.

El llóc escollit per la ocasió ha sigut a Castellar de N´hug a la casa de colònies de la CLOSA. A qui podem donar gràcies per la atenció que hem tingut i que aconsellem a tothom que vulgui passar uns bona jornada en un entorn privilegiat.

Encara que la previsió del temps no era gaire bona, varem poder fer totes les activitats previstes. Ja dissabte al matí un bona colla del GEAMM va anar a escalar al Roc de la LLuna, un llóc maco de debó.

La resta de la gent va arrivant durant la jornada, aprofitant i fent una visita obligada a les Fonts del Llobregat i com no la població de Castellar de N´hug.

A mitja tarda arriven els petits del GEAMM. Ells son el privilegiats a l´hora d´agafar habitació i muntar el seu CAMP BASE.

Ja a les 21.00 és l´hora del sopar. L´ambient increíble com sempre, entre somriures i riures anem fent força gresca.

Després del sopar tocar preparar la sala on farem la programació de nit que serà força atapaída, amb projeccions del Xicu del viatge que varen fer a Yosemite. Després presentació sorpresa d´en Jose de la samarreta d´aquest anys. Encara més ... presentació a carrec d´en Munta del calendari Geamm i després com a cloenda la presentació de l´audiovisualt "GEAMM .... UNA MANERA DE FER EL MICO".

La veritat és que va ser tot un éxit i la gent s´ho va passar molt bé. Després la organització ens vare sorpendre amb el joc d´aquest any. L´any passat va ser l´enredos i aquest ha sigut el JOC DE L´OCA, això si, adaptat a les necesitats del GEAMM.

No cal dir que també va ser tot un éxit i la gent s´ho va passar de valent !!!

A continuació com no, en DJ BLADÉ ens va tindra tota la nit de ballaruca, una nit fantàstica que va acabar tocades les 5 de la matinada pels més fiesterus !!!! Això, també cal dir que a mitja nit ens varen sorpendre amb un ball força PICANTÓ per part d´alguns dels nois ... veurem algun video ???

A l´endamà, vaja, a les poques hores, i més concretament a les 9 del matí ens aixeque per anar a esmorzar. Un bon esmorzar dons encara tindrem un matí força entretingut amb la ...GIMKAMAGEAMM !!!!

Ah !!! Cal dir que les noies, després de la presentació del nou calendari GEAMM, dels mascles del GEAMM per concretar més, varen fer una comisió per poder-nos presentar el calendari GEAMM2013 ... ens sorpendran ????

Després de l´esmorzar la organització comença amb la Gimkama força entrentiguda i originals. La veritat és que varem riure moltíssim amb tots els participants, però per sobre de tot podem dir que el guanyador d´aquest gimkana va ser en Munta, encara que tots varen guanyar per la seva entrega, que collons !!!!

Esgotades les forçes, el riure i tot ... tocar anar a fer el dinar de fi de cloenda d´aquest aniversari.

Tot un any resumit en un cap de setmana de bon rollo on cada vegada es consolida una paraula, una expresió, una manera de viure que és el GEAMM !!!!

TERCER ANIVERSARI GEAMM

L´any passat va ser el Flashmoob el protagonita i aquest any ha sigut el "Cherokee Geamm" ... esperem que us agradi.

FERRATA CASTELLASO (SESUÉ, OSCA) Clika

Aquest any les "castanyes" les anem a menjar adalt d´una ferrada ...

... fent el mico a Sadernes !!! (Clika )

Aquest finde ens hem deixat caure per Sadernes ... feu una ullada !!!

ESCALADA A LA DESDENTEGADA (Clika)

TOPE CLÀSSIC: CRÒNICA D'UNA VIA INACABADA

http://escalatroncs.wordpress.com/2009/02/23/tope-classic-cap-ras-ager/

(Ressenya dels Escalatroncs, merci!)

Fa un temps, 3 intrèpids escaladors (bé, més o menys) van deixar sense acabar la via Tope Clàssic, a Àger, per manca de temps. Aquesta setmana es van decidir, per fi, a tornar-hi i acabar la feina.

De seguida van veure que era el dia ideal: no feia calor, el cel tapat però no amenaçador, el lloc maco com sempre, la motivació a "tope", mai millor dit. A més, l’escalada anava fluint, tots tres ho feien prou bé, xino-xano però a bon ritme.

L’Alfredo va fer uns quants llargs, l’Ana es va llençar amb el 6a, i en Ramon va preferir reservar-se pels llargs d’artifo de la part de dalt.

Arriben a la feixa, el lloc crític; tot serà nou a partir d’ara. En Ramon es posa en marxa, mentre els parapents no deixen de volar per sobre seu. La majestuositat del cel d’Àger els acompanya. Van bé de temps, així que segur que avui arriben al cim…o no?

En Ramon comença el tram previ a l’artifo: un V+ amb un traçat “peculiar” i una mica de mala llet. Després de lluitar amb un pas, i buscar-li el canto a preses romes rares d’agafar, s’atura, descansa, però no es rendeix. Els companys l’animen des de la R.

De sobte, l’inesperat, el que ningú voldria…se sent un crit enmig del silenci, i la imatge d’un peu lesionat contrasta amb la bellesa de la muntanya.

L’Alfredo baixa a en Ramon, l’Ana l’ajuda a treure’s els peus de gat. Truquen als bombers, i se sorprenen de com arriben de ràpid. Impacta veure l’helicòpter sobrevolant el cel gris, el fort vent fa una mica de por. Un bomber es despenja amb un cable, valent, molt professional, i ajuda en Ramon. Al cap d’una estona, en Ramon s’eleva, mentre els companys l’observen des de la feixa. Segons va dir més tard, el vol va ser impactant.

Al final el peu no està trencat; és una luxació. En Ramon s’anima una mica. Ara el que toca és recuperar-se, així que molts ànims, Ramon!!

PD: No vull acabar aquest relat sense agrair la feina eficaç i ben feta dels bombers que van rescatar en Ramon. Necessitem més gent com ells a la muntanya, moltes gràcies!

VIA PAS D'ESTRÉS 6b+(V+)/200ml

Dia de la Pilarica... en Pere i jo decidim fer una escapada amb intencions de desconnectar del món i triomfar a la paret. I per canviar una mica el xip de les últimes escalades plegats, ens decantem per anar a fer alguna via equipada per poder tibar una miqueta.
La opció triada és anar cap a la Paret Bucòlica i mirar de fer dues vies seguides, començarem per la Pas d’Estrés i després farem la Terra de dinosaures que jo ja he fet però ell no.
Finalment canviem els plans, doncs ens trobem amb poca aigua, un “solano” impressionant, i una via que ens deixa un bon gust de boca genial. Per tant quan arribem a dalt, tot acalorats i satisfets, decidim que ens hem guanyat unes bones clares gegants i baixem cap a baix.

Via: Pas d’Estrès

Zona: Oliana – Paret Bucòlica
Dificultat: 6b+ (V+/6a obligat)
Recorregut: 200ml
Grau de compromís: Baix
Equipament: Parabolts
Material: 12 cintes exprés (nosaltres en portàvem 14)
Orientació: Sud
Valoració: ****

Enllaço la Ressenya dels Kutrescaladors i de Ressenya, doncs no vem fer foto de conjunt...error.
Aproximació:

Anem per la C-14 direcció Andorra. Passat Oliana i en direcció al Coll de Nargó, ens desviem en el tercer túnel per la carretera antiga. Un cop sortit aparcarem on s’eixampla la carretera un 200ml més endavant.
Hi ha un barranc un 50ml abans de l’aparcament fitat. Agafarem aquest camí. Abans però es pot identificar clarament la via que va per l’esquerra de la gran diagonal que es veu a la cara sud de la paret. En aquesta zona les vies són un parell de tirades més llargues que a la vessant sud-est.
Agafem el camí sense desviar-nos de la tartera amunt (serà la tartera de baixada), un cop passada la gran diagonal uns metres més amunt veurem un trencant fitat a la dreta que ens permetrà saltar cap a la paret i descendre uns metres fins a peu de via, passant abans per el per de la Treintaitantos.

El repartiment de llargs ens queda que ni pintat. En Pere comença per el primer llarg (consolidant els V, jeje), i així ell s’encarrega dels 6b’s i jo dels 6a’s (que va tocando). La part bona és que la aconseguim fer tota en lliure (evidentment jo com puc en els 6b’s, de segona i esbufegant molt).
L’inici de via queda a l’esquerra de la gran diagonal i just per sota de la diagonal de l’esquerra i sota es sostres marcats.

Llarg 1 (V, 25ml)
Iniciem la via per una placa que és més aviat IV, amb un pas de V. Amb l’últim pas cap a l’esquerra per anar a buscar una sabina on hi ha la reunió.
Ens serveix de mini escalfament.

Llarg 2 (6a, 40ml)
Uffff, una mica de nervis. Em toca.
La sortideta de V+ és molt maca. Anem bé fins que arribem a la primera repiseta, on comença el tram guai. De cop i volta localitzo petites mans però no peus, i m’ho haig de mirar forces vegades abans d’encarar el pas. El primer pas vaig molt apurada però aconsegueixo posar la cinta i xapar. Necessito un descans. Llàstima perquè no encadeno. Però aquest pas és molt fi i jo i les plaques no ens portem gaire bé.
Les dues cintes següents també són durilles però es deixen fer millor, aquí miro de no afluixar.
Després del següent llavi horitzontal, ja afluixa. Tram de V. Fins la feixa.
Arribo a la reunió contenta però pensant que hauria d’haver caigut abans de penjar-me a la primera cinta del 6a.....mmmmm.
El llarg va sempre amb tendència recte amunt.

Com podeu veure en Pere no m'ha fet cap foto....mmmmmm.

Llarg 3 (6b, 30ml)
Aquest li toca en Pere.
Surt una mica cap a l’esquerra per poder encara el primer tram de 6b. Té una sortida molt explosiva i d’aquelles que t’escupen enfora. Miro d’estar ben atenta perquè sé que ho intentarà en lliure.
Efectivament la posició de sortida requereix molt d’equilibri i l’alçada no va pas malament. Hi ha una bona mà força amunt en forma de cunya a la que, per arribar, has contraposar tot el cos. Ho aconsegueix com si res al segon intent.

Surt content cap a l’esquerra, per continuar per un tram amb tendència a la dreta de V, durant el que recuperarà forces per el següent pas de 6b.
Arribar a aquest te tela ja d’entrada (és a la dreta de tot del sostre que veiem a peu de via), doncs es tracta d’arribar a un sostre amb unes mans no molt bones fins que ets força amunt i uns peus una mica sospitosos (aquí és on es veu la solera). Quan aconseguim remuntar el cos, veurem una fissura força amunt que és la clau. Després d’això ja està fet. La reunió queda a l’esquerra d’aquest pas.

Llarg 4 (6a+, 40ml)
Ara sí que sí que veurem com tinc l’aplome. Aquest llarg varia de graduació segons la ressenya que mirem. Segons Ressenya.net, és un llarg 6b, segons els Kutres, és un llarg de 6a. Jo per com em va sembla la veritat és que li poso una mica més de 6a.
Sortim de la reunió flaquejant a l’esquerra per situar-nos sota del primer parabolt. El primer tram el faig bé, fins a arribar per sota d’una panxa, que per sort puc xapar bé. Aquest pas sí que l’haig de mirar perquè tot i que veig la seqüència clara, també veig que hauré de fer una bona tibada. Les mans són claríssimes resseguint uns fissureta. Però el pas em costa moltíssim perquè m’escup enfora. En tot moment tinc la sensació d’estar a punt de caure, doncs se m’obren els dits de la mà dreta. Per sorpresa meva...ho aconsegueixo! Després afluixa per ja vaig força petada, el cert és que tot el cos em fa la moto.
Arribo a la reunió tot recte i super contenta.

Llarg 5 (6b+, 35ml)
Ara ve una sortideta xula per en Pere. Aquí sí que el veure apretar. Surt de nou cap a l’esquerra per situar-se sota el pas. Tela les posturetes i la tibada que fa (ja veieu fotos per pòster). Aguanta una bona estona tibant fins que aconsegueix trobar la presa de dalt.
Després vindrà un tram de V+, molt maco que s’ha d’anar mirant. I ja acumulem cansament.

Llarg 6 (V, 30ml)
Ja arriba l’últim. Sortim de la reunió amb tendència a la dreta i després anirem tot recte resseguint els parabolts. És un llarg més aviat de placa que es deixa fer bé. Potser a la sortida hi ha algun pas de V+, però preferentment li poso V.

Arribem a dalt molt contents la veritat! Encara que una mica assedegats, decidim anar a prendre una bones birres al bar i continuar amb la xerrameca que portem durant tot el dia.

Descens:

De la reunió agafarem la feixa a l’esquerra, fins que arribem a la tartera que decidim agafar com a camí de baixada directa fins a peu de barranc.

La via passa per un traçat molt xulo, amb bona roca i molt ben protegida. Ens obliga a fer forces tibades (cadascú amb el seu grau), i ens deixa molt bona sensació.

Bé, la veritat és que personalment tot el dia em deixa bona sensació. No hi ha res com escapar-se un dia entre setmana, esforçar-se fent una bona escalada, per passar-s’ho teta i tenir bona conversa.

Merci pel dia!

Salut, alegria i bones escalades!

PRACTICA DE CLASICA A SOLIUS (Clika)

CANYON DE L'ARTIGUE & MARCAriège France

Un colega i jo vam fer els barranc de l'artigue i marc x frança 100x100 recomenats.
I el coleguilla ja ha fet el video dels barrancs del dimecres, osea ahir! "poco trabajo"

ESPORTIVA A ... SOLIUS !!! (Clika)

Pedraforca Sud: via Camí del Tro (170 metres, 6a) clica!

ESCALADA AL ROC DE LA LLUNA (clika)

Estage Horitzons Dolomites 2011

Horaris Bulder Club de Muntanya Horitzons

Us fem arribar els dies i horari on tan el Club com el Bulder estaran oberts aquest mes de juliol:

Dimarts 20:30h-23:00h

Dimecres 20:30h-23:00h

Dijous 20:30h-23:00h

Divendres 17:00h-20:00h

A mesura que siguem més socis l’horari s’anirà ampliant!

Moltes mercès.

BTT CASTELL DE BURRIACH

Hi ha moments a la vida que algú se´t creua a la vida, per circunstancies que potser no buscas però que apareixen en el moment oportú i et donan la oportunitat de canviar el camí de la teva vida. Jo cada vegada estic més convençut que la felicitat son ens el petits detalls del día a día, no cal esperar unes vacances ni un cap de setmana. Si cal dormir un día 4 horetes per compartir un petit sopar al costat de la platja d´aquells que estimes no perdis aquest plaer i com no ... si pots fer una sortideta en bicicleta amb els teus amics, coneixer aquella persona que porta tres gossos i s´et ofereix per fer-vos una foto i si pot dir una "bona tarda" aquell que se´t creua pel bosc ... fes-ho i ... quan arrivas a casa t´espera la teva parella i amb un somriure ... que més pots demanar ???? Lluitar per ser feliç que tots tenim la oportunitat i ens ho mereixem









(VIDEO RESUM)

Montserrat, Gorro Frigi (Via GEDE, 180 mts, IV)

Potser la cara sud del Gorro no és la més coneguda, i potser una via amb un IV de grau màxim no té l´atracció de la majoria dels escaladors però, la GEDE amb els seus 180 metres i la majoria dels seus llarg amb un graduació de III grau us puc dir que ... m´ha sorpres de debó. Gràcies al promotor JOan Cerdà per aquestes vies blaves dons dona la oportunitat d´escalar aquells que ho descobreixent per primera vegada.

Aquest és el cas del meu company Dani que després d´un parell d´ocasions de primer contacte amb la escalada esportiva, avui tindrà la oportunitat i la sort de descobrir, per sobre de tot, el vincle que es crea en una cordada a la escalada clàsica, i el resultat sens dubte positiu.



(VIDEO RESUM)

Una jornada que ben segur que no oblidarà. La primera vegada és sempre ... la primera i quan tot surt rodat, i a Montserrat ... és fantastic !!!!

Gràcies al Diego per la seva presencia per fer-ho més fàcil i com no ... jà tenim un company més adicte a ... l´alçada i a Montserrat, en Daniel.

Via GEDE, 180 mts, IV
Gorro Frigi (Montserrat)

APROXIMACIÓ: Del Monestir arrivem al peu del Gorro Frigi. Una vegada a peu, prenem la canal que puja entre la Magdalena superior i el Gorro. Una vegada adalt, comencem a baixar fins arrivar a la ermita (construcció) que trobem a la nostra dreta. Alla mateix, aconsellen començar la via, directa pel segón llarg. Nosaltres decidim fer-la en la seva totalitat, encara que el primer llarg sigui un III no deixa de ser atractiu dons gaudirem de la totalitat de la via. L1 (40 mts) A peu trobem el primer parabolt blau que ens indica l´inici de via. Sense cap mena de dificultat recta amunt fins arrivar a l ´alçada de la ermita. Allà no trobarem una reunió fisica. NOmés un parabolt amb una argolla i a la seva dreta, allunyat un clau. L2 (40 mts, III+) Recta amunt, sempre i disfrutant de la roca fins arrivar a la reunió. L3 (20 mts, III+) Continuem a la linea ascendent i a mig llarg trobem un pas que podria ser un IV- però fàcil fins arrivar a la reunió. L4 (30 mts, IV) Sortim per la dreta per fer un canvi de paret, no tirar recta amunt !!! Com a referencia veiem un punt blau i més adalt un parabolt. Avans del canvi de paret podem posar una cinta a un clau vell, això si, cintes ben llargues. Apartir d´aqui amb tendencia a la dreta. Si pujem recta amunt trobem parabolts d´una altre via que no son de color blau. L5 (40 mts, III) Amunt cap al arbre que veiem que podem encintar i ... montem reunió de bolts groc (via joan-marc ??) o anem a buscar la creu de dalt del cim. DESCENS: Per la via normal equipada com a ferrata. ORIENTACIÓ: Sud. MATERIAL: Cintes i opccional bagues i algun tasco o friend

Benvinguts al nord de Roca Narieda

L’Alfredo m’havia dit que faríem un viote, però no m’esperava una proposta de 475m. Mai havia fet una via tan llarga. Es tracta de l'Esperó Xelo-Bam, a Roca Narieda. Aquí teniu la ressenya dels Kutrescaladors (gràcies, companys!)

http://antxpavil.blogspot.com/2007/08/via-xelo-bam-roca-narieda.html

La nostra experiència allà va ser llarga, variada i intensa…

LLARG 1 (V) i 2 (V): Trobem el peu de via, no gaire lluny del poble. Començo el 1r llarg amb un canto que s’arrenca, uff. Res, falsa alarma, la resta es fa bé. Segueixo amb el segon. Posa “equipat”, però crec recordar que vaig reforçar alguna cosa. Comencem a activar-nos, i seguirem actius durant tota la via, gairebé sense treva.

LLARG 3 (V) i 4 (V+): El tercer i quart llarg corren per compte de l’Alfredo. Hem de dir que, a la sortida del tercer llarg, la ressenya ens deia que hi havia un “clau visible”, però nosaltres encara el busquem. A més, a la dreta hi ha un pati que, uff, no ho veiem clar. L’Alfredo opta per tirar per l’esquerra i anar equipant. Bona decisió, perquè des de dalt veiem que, no només no hi havia “clau visible”, sinó que el segon clau estava trencat. El quart llarg exigent, amb un passet d’aquells tensos que posen el cos i el “coco” a prova. Però per un gallec tossut i motivat no hi ha res impossible, així que tira amunt i jo el segueixo (quin remei!).

LLARG 5 (II) i 6 (IV): Dos llargs més, un de tràmit i un altre de placa, no està malament. Burra de mi, no llegeixo bé la ressenya i em torno boja buscant la R. Com que és impossible seguir fins la paret pel fregament de la corda, munto R en dos arbres, que són, suposo, els que toquen.. No feu com jo i llegiu la ressenya, que diu clarament “reunió en els arbres”. Si ja ho diuen a l’APM, “es de ser inútiles”…

LLARG 7 (III) i 8 (6a): Un llarg de III ens col.loca en el lloc adient per començar el majestuós diedre del 8è llarg. M’encanten els diedres, però no desequipats!! L’Alfredo fa els honors, i se’l treu lluitant, que no és per menys. El sol ens toca una mica de resquitlló, fa calor, calor. Sense voler li he deixat els llargs més xungos, je, je. Bueno, sense comptar el que ve ara…

LLARG 9 (Ae, V+): Arriba l’artifo, els nervis a flor de pell. No seré covard, que a les fotos es veien moooolts parabolts. El meu primer llarg d’artifo de 1ª…i sense “fifi”. Apali, baga llarga, cinta curta, i estreps en algun pas, no tots. Pilla, pilla, i em vaig penjant, i vaig descansant. No mola, això cansa i no estic escalant…A més, per xapar algun seguro m’estiro tant que se’m sortirà el braç, ai, ai, ai. Al final s’acaba l’agonia i el company diu que no ho he fet tan malament. Quan vol és molt maco, je, je.

LLARG 10 (V), 11 (III) i 12 (III): Ens tornem els tres darrers llargs, un de V i dos de III per acabar la via. Tenim els peus cansats i adolorits, el cos tira per inèrcia. I a sobre queda hora i pico, quasi dues, de pateo. Se’ns ha fet tard i anem per feina, pujant fins al cim (uff, el que faltava!), i després trovant fites que ens van guiant. Envejo el sentit d’orientació de l’Alfredo; jo m’hagués perdut unes 10 vegades, o més!!

El camí és llarg, però maco i agradable de fer (i perquè això ho digui jo…). El pitjor va ser uns gossos “ferotges” a l’arribada al poble. Sí home, amb el que hem lluitat la via ara vindran aquests a mossegar-nos! Al final només ens volien intimidar, però per si de cas arribem al cotxe sense mirar enrere, je, je, je. Esgotats i satisfets, fem la darrera ullada a l’esperò, que es dibuixa en la foscor. Una senyora via, sens dubte.

Via "Esperó dels llops" 210 mts V+/A0 (V obligat)

Potser l´entorn, potser la via, potser els companys de cordada, potser la aproximació, o potser aquells companys que acabes de coneixer allà adalt o potser tot plegat ... han fet d´aquesta jornada que sigui especial, d´aquelles que no s´obliden i et queden ben gravades en un petit raconet de la teva memoria ... i sempre que senti anomenar "l´esperó dels llops" hem farà recordar aquest dissabte de maig del 2011 ... una bona escalada !!!!

Per la ocasió en Muré, la Natalia i jo ... quedem a la Garriga i allà força moviment de gent que posiblement anirant a disfrutar d´un día fantastic a qualsevol llóc de la nostra geografía. Un bon esmorzar a terres de la Garrotxa i cap a la població dde Joanetes. L´aproximació ... 1 hora llarga o dues hores ... i si dubtem fins a 3 hores ... això vol dir que com hi ha varies aproximacions agafem una i com dubtem enrera a buscar la segura i la més directe. L´anecdota del día és ... ja torneu companys !!! A la garriga, 3 companys que havien quedat allà com nosaltres, haviem coincidit amb la mateixa via ... el món és un mocador !!! Ells decideixen fer una altre aproximació i més tard coincidim a peu de via. Bons companys i això és la grandaria que té la muntanya ... tots som companys ... una abraçada i esperar tornar a trobar-nos !!!


Bé ... sortim direcció S. Magdalena i a disfrutar de la aproximació, delsl paisatges i de tot plegat !!!




Aprofito i us adjnto aquest maravellós relat que m ´ha fet arrivar en Pere-JOan, un dels companys que varem tindra la sort de coneixer aquesta jornada inolvidable d´escalda.



Sortim cada cap de setmana i sense adonar-nos entrem en una rutina que vol trencar una altre rutina. Així de dilluns i divendres fem més o menys el mateix i el cap de setmana fem un altre "mateix". Finalment la mateixa rutina i l'entorn ens porta a viure com sembla que fos ordenat per algú. Fins i tot els nostres sentiments semblen dirigits de manera premeditada. Si volem anar a la muntanya hem d'equipar-nos d'una manera, hem d'actuar d'una manera (òbviament en competició amb tot. Persones, nosaltres mateixos, i fins i tot la mateixa natura) i hem de sentir d'una manera. Manera que cada cop em distància més de mi mateix i m'acosta a aquest estàndard al que gairebé ni tant sols he parat a pensar si m'agrada.

Aquest cop, parlant amb en Joan Miquel i amb la participació de l'Arseni hem quedat per anar a un lloc descatalogat pels líders d'opinió escalatòria. Totes les informacions que obtenim son negatives. Caminar molt i poc escalar. Mala roca. Escalada lletja i sense ambient...etc, etc... Qualsevol hi va amb aquests referents! Però quelcom dintre nostre que encara es resisteix a l'extern ens diu simplement que té ganes d'anar-hi. Possiblement el desig de "descobrir" un lloc nou per a nosaltres, de trencar amb la rutina del Montsec i Montserrat, d'experimentar noves (o no tant noves però gairebé oblidades) sensacions.
I a més en el nucli de la nostra Reserva, a la divisòria entre la Garrotxa i Osona. El massís del Puigsacalm. Fins i tot el nom és suggeridor.

Recordem un comentari d'un blog d'Internet: "No recomanaria aquesta escalada a un amic". Ostres! On anem? Però sortosament som prou grans com per voler tenir el nostre criteri propi. Ara podem dir que aquesta persona del comentari no aprecia massa als seus amics...o els seus amics son de l'estàndard del que abans parlava. Jo si que la recomano a un amic. I tant!. Però no a un escalador que només busca dificultat. Per descomptat. Ho recomano a qui encara tingui amagat en el algun racó de dins seu aquell esperit excursionista que ens va portar a estimar i conèixer les nostres muntanyes, parets i glaceres incloses.

Com he dit, avui anem a descobrir...i el primer que ens cal trobar és un bon lloc on esmorzar. I comencem bé perquè no podíem fer millor troballa. Una terrassa en una masia reconvertida en restaurant al poble de Joanetes. Esmorzar de luxe. Pa del dia fet amb farina, amb tomàquet i una plata d'embotits de la comarca. Preu mòdic, música natural (ocellets)...i potser que marxem que no ens hi podem estar tot el dia!.
L'excursió comença al mateix poble. No me'n adono fins ara però aquest fet ja aporta quelcom diferent. Fa molt de Sol i calor però el camí puja dins d'un bosc espès que ens proporciona multitud de sensacions. Olors, sons... De cop apareixen dos nois i una noia que dubten del camí (hi ha molts camins però més o menys tots van al mateix lloc). Quina casualitat!! Son les persones que hem vist a la Garriga quan ens hem trobat, i a més van a la mateixa via que nosaltres. No sé si és per allò de que el lloc fa a les persones però resulten una gent molt sana i agradable.
El camí dels ganxets. Quants cops n'havia sentit parlar... i ara hi soc. No m'estranya que sigui l'objectiu de molts excursionistes. És una canal molt dreta i equipada a l'estil "sentiero attrezzato" que dirien els italians. Bonica i distreta de pujar. Ens deixa a sobre mateix de Santa Magdalena, ermita amb un annex arreglat com a refugi.
D'allà per un prat on hi ha una porta al bell mig (han tret el ballat i ha quedat com una porta fantasma que sembla una metàfora del que no ens agrada), agafem un camí que ressegueix per sobre els penya-segats que permeten una vista espectacular de la comarca. Una estona més i agafem el camí del burros (el nostre!) que un cop passat un tram equipat amb una corda fixa ens deixa al peu de l'aresta per on va la via que volem escalar. Gairebé dues hores i uns sis o set-cents metres de desnivell que m'han passat volant.
L'escalada ens sorprèn. No és el que esperàvem. La roca sembla molt adherent. Vull dir que se't queda enganxada a la mà...però després no resulta tant així. S'ha de vigilar on t'agafes però no hem tingut cap ensurt. Suposo que amb el temps s'ha anat netejant força. És una Marga rica en calci que vigilant el que acabo de dir, permet una escalada força divertida. Especialment si està ben assegurada amb parabolts com n'és el cas.
Això si, te pocs trams aeris tot i que la sensació d'estar molt amunt és constant. Poca continuïtat i sobretot: Es fa molt curta. Pugem ràpid per no destorbar a la cordada del darrera i per si les nuvolades que veiem al Pirineu es decideixen a venir fins aquí...i acabem fent les sis tirades de la via en només una hora i mitja. Massa ràpid per a una sortida com aquesta.
L'arribada al cim és com entrar a la Plaça Nova per Nadal. Pessebres que ningú s'ha recordat de treure i una senyera que ens recorda que el nostre petit país encara existeix.
Retornem per un camí que travessa unes fagedes precioses fins a l'ermita de Sta. Magdalena i d'allà pel camí dels Ganxets o de la Canal Fosca i directa avall fins al poble on hi arribem després de dues hores de baixada i de no parar de xerrar amb els companys amb qui avui hem pogut compartir moltes més sensacions de les habituals.
M'han quedat ganes de tornar-hi.



La Garrotxa, un indret maravellos, potser on la escalada no hi es present com en altres indrets de casa nostre, o potser si, on trobem el Puigsacalm i al costat mateix el Puig del Llop que amb els seus 1486 metres d´alçada amaga aquesta via oberta per en JOsep Juvanteny, la Pilar Fabregó i en Ricard Rodriguez a l´agost del 2009 ... gràcies !!!

Arrivem a peu de via després d´una petita grimpada i després d´una gran apjroximació. Allà ens trobem als nostres companys jà apunt de començar la via. NOsaltres ... al darrera.

(els nostres companys)

L´esperó del llop ens espera ... 210 metres de via amb un equipament excepcional i una roca sense sense cap maravella, els equipadors han sapigut treura-li el màxim profit ... enhorabona !!!

... i després d´unes 3 hores de disfrute arrivem al cim coronat per la nostra senyera.

Via "Esperó dels llops"
210 mtrs V+/A0 (V obligat)

Situació: Joanetes (La Garrotxa)
Aproximació:(1 hora 30 minuts/2 hores) Hi ha varies posiblitats d´aproximació. NOsaltres triem la més directa. Desde l´Hostal de dalt agafem el camí al costat de la casa on trobem un rètol metalic que senyala Santa Magadalena. Sempre amunt i seguint les senyals grogues fins arrivar a sortir de la zona de bosc i arrivar a zona oberta, l´indret anomenat del Barret (gran bloc amb el nom escrit). Recta amunt per la canal Nova, equipada fins arrivar al cim. A esquerra fins arrivar al cim Puig Corneli on avaix trobem la ermita/refugi. A esquerra agafem la pista, passem un gran arbre amb una font i tot seguit trobem un retol amb la indicació del pas dels burros (direcció puigsacalm). Agafem el camí amunt, pasem una corda com a passamà i als 10 metres trobem una fita. A dreta grimpem fins arrivar a peu de via.

Descripició: L1 (20 mts, IV) Un primer resalt que podem grimpar per sortir un pel mes adalt, d´aquesta manera anirem millor. Cal utilitzar cintes ben llargues. Recta amunt i montem reunió en una petita cova. L2 (20 mts, posiblement menys metres, V+) Sortim per la dreta a buscar bones mans en unes petites fisures, petit flanquig a mà esquerra, ens situem a sobre de la reunió i a continuació fecta amunt fins arrivar a la reunió. L3 (30 mts, V+) Al davant tenim un estétic esperó, molt maco, reseguit per una fisura molt maca i molt ben xapat com tots el passos de la via. Superat recta amunt creuant petits jardinets un pel bruts com tota la via. L4 (30 mts, V+) Sortim per terreny brut fins arrivar a un bloc on tenim el pas, on el peus son vitals dons no hi ha gaires mans . Fem un tram fàcil i arrivem a una mena de diedre molt obert amb placa a la dreta amb una fisura al ben mig. El superem per la placa i sortin arrivem a la reunió, sempre totes elles còmodes. L5 (30 mts, V+) Al davant pugem de esquerra a dreta una paret vertical on cal fer anar les mans per sobre dels parabolts, pel canto de la paret o per sota en placa fins arrivar a la part de dalt on hem de guanyar el pas canviant a la esquerra. Superat anar punjant fins arrivar a la reunió. L6 (60 mts, III) Per terreny molt fàcil, un pel brut anem guanyant metres fins arrivar a la reunió. Son 60 metres que si anem justos de corda haurem de improvitzar una reunió en alguna assegurança. L7(20 mts, III) Recta amunt a buscar la "Senyera" on és el final de via.

Descens:(1 hora 30 minuts) Nosaltres una vegada al cim varem baixar cap a la dreta fins trobar la pista principal on varem trobar les últimes indicacions del pas dels burros, i allà retornar pel mateix camí de pujada. Hi ha altres opccions com tornar per la canal dels Ganxos vells.

Via "Full equip (6a, 65 mts)" Paret de la Codolosa, Montserrat.

Un primer contacte amb aquest zona de Montserrat a ben tocar de Collbató la paret de la Codolosa, un sector de vies de 2 a 3 llargs d´acces ràpid i bona orientació a l´hivern si no vols pasar una mica de calor com nosaltres hem passat aquest diumenge.

Per la ocasió son la Eli, en Xavi, l´Ana i jo i com no farem dues cordades i dues vies diferents. Nosaltres triem l´Avi trepador ... una via que s´enfila per un parell de plaques molt maques, potser de les vies més maques d´aquest sector i com no per combinar amb una altre ... com varem fer nosaltres amb la "Full equip" ... al costat d´aquesta ultima.




La "full equip" és una via de tall esportiva, nomes dos llargs amb 65 metres. Un primer llarg sense gaire pretensions i un segón llarg que val molt la pena





Fen el primer llarg i els nostres companys fent la via veina amb un llarg de 6b+ ... ufff !!!!

(en Xavi i la Eli)

L´Ana com no, fent el segón llarg amb una sortida de 6a. Li costa treura la seqüencia però al final la troba, sortint per la dreta ... dues mans al forat i obrin peu esquerra, mà esquerra fisura oberta i anar a xapar la segona assegurança. Artista Ana !!!!!

Una via perfecta per combinar amb una altre de la Codolosa i si és amb bona companyia ... millor que millor !!!!

Via "Full equip (6a, 65 metres)
La codolosa, Montserrat

Aproximació: De Collbató direcció les coves de Salnitre deixem el cotxe a la zona d´esbarzo de la Salut. Prenem el torrent de la font seca direcció les parets. Prenem qualsevol dels corriols fins arrivar a peu de via.

Descripció: L1 (35 metres, IV) Aquest primer llarg no te gaire pretensions. Superem uns resalts recta amunt fins arrivar a una petita feixa on trobem la reunió força comoda. L2 (6a, 30 metres) sortim per la esquerra on el grau de 6a està en els dos parabolts. Les dues mans al forat gran, pujem peus, obrim bé l´esquerra i amb mà esquerra a una fisura oberta per poder xapar el segón bolt. Apartir d´aquí a disfrutar d´una bona placa. Arrivem a un resalt que guanyem per la esquerra per continuar per una altre placa ben xula fins arrivar a la reunió.

Descens: En dos ràpels o un de 65 metres.
Material : 13 cintes express