Escalant a l'Alt Urgell...

“Manitou” en la cultura tradicional algonquina (els pobles natius de Canadà i Estats Units del Nord) és el Gran Esperit, el Creador de totes les les coses … el "Gitche Manitou" és dons el "Gran Esperit".

El seu significat real és més proper a una "Gran Connexió". Els primers exploradors francesos van traduir el terme com a "Gran Manitou": la gran interconnexió i l’equilibri de la natura i la vida.

Tot té el seu propi Manitou, cada planta, cada pedra, cada animal i … també el GEAMM!

Interconnexió i equilibri entre tots els seus components a través de l’amistat i la muntanya.

L'amistat duplica les alegries i dividix les angoixes per la mitat.

Aquest diumenge a l’Alt Urgell, uns quants de nosaltres van fer més gran el "Gitche Manitou" del GEAMM...

-

Pere T.

-

-

I no podia faltar el ball del Gran Manotiou!.....

La Fada del Bosc de Can Soliva...

Recordo a la meva àvia Mercè, sota la claror i els espetecs de les flames de la llar de foc, explicant-me la llegenda del bosc de Can Soliva.

Em deia que quan el bosc tremola desvestit pel cru hivern, just quan les fulles formen una catifa daurada de vivències i el gebre ho cubreix tot….

I el silenci sense destorb, es passeja lliurament entre les branques. Just abans de que la primavera esclati vestint el bosc de colors, formes i sons….

És el moment de passejar-hi i aprendre a romandre quiet durant una estona.

Així pots arribar a escoltar el silenci. Notar com passa per el teu costat, després com t'embolcalla i a poc a poc t'acarona per finalment xiuxiuejar-te a l'orella paraules desconegudes.

Potser amb sort veuràs la figura d'una fada ballant amb robes de seda.

Si no t'espantes i l'hi somrius, el seu cant t'acompanyarà de per vida.

Per tu Bàrbara
Feliç Aniversari des del GEAMM!

Pa de quilo..otro cheroky mas.

oleeeeeeee!!

"Pa de Quilo" ... vídeo-piada!

CÈLLECS ... ROQUES NOVES

Aquest divendres tenim intenció de visitar el sector "transmutacio" que en Mohahw donar a coneixer al seu blog. Aquest sector, situat entre la placa i el bronx ha estat equipat per uns companys de Montornes i Parets del Valles i ... promet moltílssim !!!


(VIDEO RESUM)

Però ... vaja ... hem deixo les resenyes que m´havia imprimit o sigui que ho haurem de deixar per la pròxima. I ara ... on aném ??




Com fà força fred, tocant els cero graus, decidim anar a buscar el solet, i la millor opcció Roques noves dons haviem deixat algun projecte pendent, això molacaracola, dues plaquetes fines finetes.
Una vegada arrivem al sector, hem encertat, el solet calenta de debó i ens permet despullarnos només una miqueta.




Ens hi fiquem a fer feina, les vies protagonistes son la "bicicleta 6a" i tot seguit la "muacata 6b" ... la primera cau, una via fineta de només dos bolts i la segona ... potser amb els passos més evidents però ... els passos surten però queda pendent l´encadene.

A la poca estona arriven la Carla i en Bladé ... ilu dons sobre tot amb la Carla fà temps que no escalem. Ells per feina ... dons no tenen gaire temps ... "fisureta 6a+" i el "desplom del marron 6a+/6b" son les protagonistes, nosaltres continuem amb la "sobregan 6a" i continuem per les seves.

Un matí intens, amb bona companyia i tocant roca que és el que importa. En Bladé i la Carla marxem com han arrivat, i nosaltres anem a fer un menu al "PALOMARES".

CÈLLECS

ROQUES NOVES

Nova Marca Tèxtil en material Esportiu

Aquest cop us vull presentar la marca suralwear, que un bon amic està comercialitzant... Tot el que siguin prendes relacionades amb Bici, Raids, Triathlons, Curses de Muntanya, Trekking... i sobretot material tèxtil relacionat amb activitats esportives de gran qualitat, podeu trobar-les a la seva web.

La relació Qualitat - Preu és un bon motiu per provar-ho...

Sergi Lugo

Via Sangantanes V/ 175 m Gorra Marinera

23/1/ 11

la gorra marinera y la magdalena

Frio mucho frio...al llegar a Monistrol para desayunar, el coche me marcaba menos 7 grados...tela marinera(pega con la gorra marinera, oleee!!)

Quien dijo miedo al frio...una cordada no habitual formada por Jose A., Ramon y yo nos ponemos direccion la la Gorra Marinera, decidimos ir por la ruta que sube por el camping, la ermita de sant Miquel, pasando por la estacion superior de san Joan

pie de via

y que nos deja al pie de la gorra, mas o menos 1 hora

El pie de via es facil de encontrar, en el mismo camino, ya se ve una balma que es donde comienza nuestra via.

1º largo. esta algo sobaete, pues me parece que todo dios empieza las vias vecinas por aqui, hay chapas por todos los lados, asi que a gusto del consumidor, nosotros llegamos a la balma y seguimos direccion a la izquierda en diagonal y llegamos a la reunion, la manos heladas.Ramon IV/25m

2º largo. se sale en flanqueo a la izquierda, para subir por una balma/labio que tiene su puntillo,(en realidad puedes subir por donde quieras porque hay chapas por donde mires) recto y reunion, solete.Alfredo IV/V/30m

3º y 4º largo. los empalmamos, son faciles, lo unico el roce de la cuerda ufffff como pesa..se sale ligeramente a la derecha, y al pasar la 3ª reunion que nos saltamos ya va descaradamente a la derecha hasta llegar a la reunion, se podria decir que es una especie de feixa/camino que a la izquierda nos deja en la ermita de sant Jauma.Ramon 20+35 IV/III. 55m

5º y 6º largo.tambien los empalmamos, se sale facil recto y poco a poco en tendencia a la izquierda, para ir a la reunion que esta en una balma 5ºreunion que la saltamos porque queda a la sombra, el frio y la roca freskita nos hace ir a buscar el solete, si se hace asi no chapar la reunion, si no el siguiente seguro, para que el roce sea lo menos posible, se sube en diagonal a la izquierda, con un patio guapo guapo y recto a la reunion(el mejor largo de la via)Alfredo 20+30

V, 50 m 7º largo. muy corto, recto a la cima y reunion en el suelo.Ramon IV 15m

Hacia tiempo que las manos no se nos quedaban, sin tacto por el frio, ni poniendotelas en la nuca eras capaz de sentirlas y que decir se los pirreles yo creo que con principos de congelacion...vaaale, vaaale no tanto, pero si congelaetes.

Como es costumbre este año, bailoteo/indio en la cima, una grimpadeta de unos 50 metros faciles, para buscar la instalacion de rapel(oeste) que nos deja al pie de la escaleras de Jacob, en la Magdalena inferior y regreso al camino principal y al monasterio.

Dejamos a mi hijo en casa, Ramon y yo nos vamos a local de Horitzons para exarles una manopla, tapando burejos de las paredes para poder pintar, poco a poco..tendra cara y ojos

cuidaros Alfredo.