Recordo a la meva àvia Mercè, sota la claror i els espetecs de les flames de la llar de foc, explicant-me la llegenda del bosc de Can Soliva.
Em deia que quan el bosc tremola desvestit pel cru hivern, just quan les fulles formen una catifa daurada de vivències i el gebre ho cubreix tot….
I el silenci sense destorb, es passeja lliurament entre les branques. Just abans de que la primavera esclati vestint el bosc de colors, formes i sons….
És el moment de passejar-hi i aprendre a romandre quiet durant una estona.
Així pots arribar a escoltar el silenci. Notar com passa per el teu costat, després com t'embolcalla i a poc a poc t'acarona per finalment xiuxiuejar-te a l'orella paraules desconegudes.
Potser amb sort veuràs la figura d'una fada ballant amb robes de seda.
Si no t'espantes i l'hi somrius, el seu cant t'acompanyarà de per vida.
Per tu Bàrbara
Feliç Aniversari des del GEAMM!
No comments:
Post a Comment