Alkaid 6a/A1 160m, Ager

Via Alkaid 6a A1 160 m Ager
pared de Ager

Sabado dia 19 marzo:
Tres valientes, Ana, Ramon y un servidor, junto a un tipo con barba que nos acompañaba (Marc)pusimos rumbo a Ager. Via elegida la Alkaid, no es una de las vias mas frecuentadas de la pared, quizas porque no llega a la cima, se queda en la penultima feixa, pero tenia buena pinta segun la reseña y si nos daba tiempo(ingenuos de nosotros) podiamos hacer cim, por cualquiera de las otras vias que si que llegan.
Esta via se encuentra a la izquierda de la famosa Redrum, tiene dos entradas para el primer largo, una que esta en medio de los arboles, se ven unos clavos, estaba muy mojada, y para no hacer aguaplaning, decidimos entrar por la otra que se encuentra poco antes de los arboles ya se ven los buriles.
Hicimos dos cordadas, pito pito colorito... Ana/Marc, Ramon/Alfredo

Ramon a por faena

La entradita del primer largo se las trae, hay que apretar y sacar la escalarita, yo desde el ultimo peldaño no llegaba a chapar, asi que era ultimo escalon y pim pam estirate a chapar, asi casi hasta que llegas a la reunion(Marc lo hizo en libre )pero este no cuenta..jejeje, le ponemos un(6b/A1)

el segundo largo es un "franqueo,!!" a la izquierda que tiene su puntillo, esta semiequipado, hay que poner kacharrikis, el coco trabaja de valent..Ramon y Ana lo sacan, hay que mirarselo..!! (IV+) vamos por el tercero, salir de la reunion recto, por una panxeta que dejala estar, nada mas salir te pone las pilas y segun vas subiendo..panxeta tras panxeta y reposo tras reposo, un largo atletico pero muy bonito (6a/6a+)

el cuarto, miras y ya la ves una bavaresa finita pero guapa, se deja hacer, Ramon le ataca..eysss que pasa??ostrassss, nos adelantan por la izquierda, Marc va como una bala y empalma los dos largos..bye byeee!! se aparta y deja pasar tambien a Ana, nosotros a lo nuestro..adelante con la bavaresa , con una salidita en placa.. fiumm fiummm (V/V+)

el quinto y ultimo, una especie de embudo lisito y un poco mojado,(ahora entiendo lo del embudo)hay que esquivar el agua, primero para un lado y despues al otro..y zizageando para chapar los buriles, una panxeta y hay una reunion que nos saltamos, se sige unos 20 metros mas...como le llamabas a este tramo Ramon "bonus track"crees que se ya se acaba y nooo.. Nos juntamos en la feixa con Ana y Marc..no da mas el dia, asi que decidimos nos hacer cim por otras vias vecinas.
La bajada se hace siguiendo la feixa y esta bien fitada, que nos lleva al camino, 40 minutejos.

La via a mi me encanto tiene de todo, placa, panxetas, bavaresa, flanqueo y buriles..ostrass aguantan los jodios,..las reuniones tienen spits y algunas con argollas para rapelar.

Haciendo el indio otra manera de hacer el indio


Volveremos a Ager..seguro!!

Cuidaros, Alfredo.

3era DUATLÓ POPULAR DE LLINARS DEL VALLÈS

Aquest diumenge vaig anar a fer aquesta cursa. Mmmmm, això ja ho sabíeu! Però el que no tots sabíeu és que hi vaig anar molt ben acompanyada. Amb l’Eloi i en Jordi, haig de dir que a l’Eloi més o menys el tenia controlat, però quan vaig saber que en Jordi també venia....vaig pensar: “Ai mare on m’he fotut”. Jeje!

I efectivament nois...deu ni dor. I amb el plus afegit de les pluges torrencials del dissabte, que van deixar les pistes enfangades i xopes com una mala cosa.

Bé, la cursa es disputava en tres tracks (crec que es diu així):

Primer tram a peu, uns 5.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Haig de dir que per mi va ser una de les etapes més dures per mí, perquè anava pensant que em veia abandonant. Vem començar des del pavelló i cap al camp. On només arribar va començar la pujada, fins a arribar a un pastisset important, on els peus o relliscaven o feien ventosa.
El divertit (per vosaltres vull dir) va ser que al principi pensava que no anava del tot malament, i al final de la pujada de la pista, vaig ser conscient que era la penúltima de tothom. Comprendreu el meu pessimisme en pensar....pufff abandono. Però la part positiva és que el que tenia a darrera era un noi, si es pot veure positiu (després vaig saber que no anava tant a darrera).

Segon tram en BTT, uns 14.50kms per pista, 500mts de desnivell:
Arribo de nou al Pavelló, i coincideixo amb una noia (que prèviament m’havia avançat, i em diu que tranquila, que no vaig tant malament). Jeje, en el seu “despist” aprofito que ella s’ha de posar les sabatetes i jo faig ZAS, avançament per l’exterior. I ja era una mica més feliç.
Començo la bici, i vaig començar a disfrutar, passant d’entrada per sota els ponts de les vies de tren de Llinars, per les rieres....eeeeefectivament (com en Lluís Canut), a vessar d’aigua.
Al cap de 1km o 2kms, comença la pujada, i jo vaig començar ha estar en plena salsa...és a dir, vaig començar a portar la bici a “cuestas”. Juntament amb tots els companys, i AYYYY, com us vaig enyorar. Vaig començar a parlar amb tothom.
Cada vegada que em trobava a algú em problemes: “ei...tot be”, o quan passava a algú (que ho vaig fer): “vinga nois, que ja hi som”, rotllo Jaume Ors.
I quan gairebé ja estava a dalt la pujada em van donar la gran notícia en el control: “vinga que ets la 6ena noia”.
Eeeeeefectivament (com en Lluís Canut), la meva pregunta resposta va ser: “de 7?” i el noi “no no que n’hi ha més”. I jo ja feliç com una perdis.
A dalt de tot del desnivell, vaig començar a anar sola, perquè no vaig fer gaire descans. Les pistes i els corriols genials, i molt ben indicat. Sortida rotllo Jordi BlÀde.

Tercer tram a peu, uns 3.50kms per pista, 250mts de desnivell:
Ahaaaaaaá! I aquí la part mortal.
La transició de la bici a córrer. Pufff, la primera meitat anava fatal, després vaig començar a recuperar una mica millor.
El recorregut era per el mateix lloc que el primer circuit, la part bona és que el fangueig ja estava compactat.

L’arribada desitjada, va estar molt be!! Tot i que vaig trobar a faltar participació friki GEAMM-GrupEeeeefectivamentAmorósMoltMolt. JA!!!!

Be, els meus companys ja estaven pràcticament dutxats quan jo vaig arribar, estan fets uns cracks. I la reputació d’en Jordi, ben merescuda, 9è en la classifició general.
Però els dos tenien calçotades, així que em vaig quedar fent una butifarrada jo soleta....al banc. Nyéeeeee!!!
Apali noiets, “hasta aquí el Consultorio de Elena Francis”

By Ther

Barranc Vallmala...les imatges!

Via Mompart a la Miranda de les Boïgues (100 6a)

Dissabte 19 de març, que podem anar a fer ?, o Agulles Via Mompart, o Puntal Via Mas Guash...

finalment ens decidim per Agulles, de mica en mica que ens anem apropant a Can Massana, el termòmetre marca 6Cº, uff!, pensavem que havia marxat l'hivern, però encara no !, després ja es va anar recuperant, quedant un dia perfecte !.

L'accés com sempre direcció al refu, justament al trencall d'abans al refu, ens desviem, hi ha una fita que indica la seva direcció. Bé com que vaig amb el Gurú i guia de Montserrat, en Ferran Bascuñana , ni em plantejo mirar per on vaig, je, je..., arribem a peu de via, quasi al coll de la canal que es va pujant. El primer llarg en Ferran... un primer llarg Montserratí dels que estan freds, vens fred, i costa.. però només és un pas de v+, la resta com sempre còdol, granet, bidit, peu i amunt...

La reunió em de flaquejar cap a l'esquerra (bauma). El següent llarg, surt per l'esquerra de la bauma, i tot recte a munt per un diedre, per mi força assegurat, i menys dur del que em pensaba, el V+ no li vaig veure... arribem a la següent reunió sense complicacions. Ara toca el macu, el llarg de la via, el més fi, i aeri. enfilem el diedre, fins arribar al pas clau, més tieso i amb algun tros de roca força precari.. però ben protegit, està clar que pujar per aquí fa 30-40 anys era una altre cosa. La reunió abans de sortir del diedre, vigileu amb les pedres de adalt, que no són petites...

En resum una bona via, per un dia de primavera, desde adalt les vistes, com sempre Impresionants. Que millor poder fer una via com aquesta amb un company com en Ferran

Em sap greu tindre que fer-li fer això en Ferran, però com ell també és de la familia, almenys de la meva, doncs a ballar !!!!

(ressenya dels nostres amics escalatroncs)

en buena compañia con Jose "the puretas climb"

Escalant glaç al Pedraforca ...

Barranc de Vallmala - Montserrat

Diumenge 13 de març, ha plogut, estem entre anar a les preses i fer el Salt de sallent, o a investigar torrents, per a possibles cursos d'iniciació a Montserrat... quina mandra, anem a Montserrat.

Com que en Sergi en sap molt i molt, je, je... no agafis el neopré, ni la part d'abaix..., aquesta frase em sembla que me la repeteixen durant molta estona... i finalment, i ells o saben perfectament, pràcticament no ens varem mollar.

A les 9:50 agafem l'Aeri de Montserrat, sembla mentida, que encara no hagi pujat mai... bé algun cop a de ser el primer. En 10 minuts som a dalt, 6 euros de cost, i estem a terra. Baixem pel camí de les escales, que porta a la Sant Cova, i que ens porta a la caseta del Funicular que porta a la plaça del Monestir.

Aquí mateix comença el Torrent de Sta. Maria o Vallmala, obert per en JOM. la part intermitja del barranc (per tant superior a la nostre que va pel parc de bombers, passant per sota del Monestir, està prohibida).

Les instal·lacions en general estan molt bé, per ser Montserrat, evidentment sempre ens trobem alguna que altre reliquia.

Els passamans, un pel justos amb el cable d'acer, però en general molt ben equipat.

L'aigua ens sorpren ja desde abaix de l'aeri, veient que baixa molt bé, per disfrutar sense passar fred. En alguna de les badines em de fer una mica d'equilibri per tal de no possar les cuixes a remollar. Finalment els últims resalts, equipats com ferrata, són molt macus, gràcies a l'aigua que cau. Evidentment amb aigua és del tot recomenable, per algú que li agradi Montserrat i també els barrancs.

Descens entre 3:00-3:30 hores, segons el grup. portar material com algun cordino i mallón, per algún pas.

sortida : Pere T., Jordi B. i Sergi L.

Via Alimera V, Pared de la Codolosa Montserrat

El pasado sábado 27 de febrero, mi padre y yo fuimos a escalar a Montserrat, a la paret de la Codolosa, ya habiamos estabado antes escalando en esta pared la via el Avi Trepador, con Enrique.
Como queríamos llegar a comer a casa escogimos una vía cortita, l’Alimera. Primero fuimos a desayunar a un bar, el Anna del Bruc.

Sera esta la via o no sera?

después nos dirigimos para allá. Una vez llegamos al aparcamiento seguimos el torrente que nos dejaba justamente al lado de la vía. Dudamos un poco que vía era, porque había dos muy juntas, y una de ellas era nueva y no estaba en nuestras reseñas.
Cuando comenzamos el primer largo es el más difícil, de 40 metros, pero tampoco mucho y lo pudimos subir sin problemas, había un paso de V que si querías te lo podías esquivar yendo por la izquierda, y después era un IV bastante fácil.
El segundo largo, también de 40 metros, había una parte de V que era bastante fácil y la subimos bien.
El último largo era el más fácil y el más corto, 25 metros era muy fácil.
tooooma bailoteo!!

una vez en la cima nos cambiamos los zapatos y grabamos el video haciendo el indio. Para bajar teníamos que hacer un rapel asta la primera reunión, que hizo mi padre, y como había muchos arbustos mantenía cogida la cuerda. En el segundo rapel no lo hicimos por la vía, porque
comenzaban a escalar otros, y nos fuimos por un lado. Este rapel lo hice yo primero y se me liaron tanto las cuerdas que tuve que engancharme a una chapa y que bajara mi padre a desliarlas, diciendo que era el mayor nudo que había visto nunca, después de un tiempo conseguimos bajar y llegar al suelo, solo estabamos a 15 metros. Y a continuación, nos fuimos para casa, ñan ñan comidita de mama.

me gustan los rapeles, oyehaaa!!

Carnestoltes escalant...i amb final feliç!

Dissabte matí, dia 5 de març, nova romeria GEAMM amb tot el què això implica!!

Anem cap a Malanyeu, a esmorzar, a fer uns riures, a disfressar-nos...i...bé, perquè no...a escalar!
En Pere i l'Ana Fernández ens decidim per la via dels Senzills, al costat de la Badalona. Avui l'Ana ve forta, amb ganes de tibar i consolidar el seu bon estat de forma.

Dit i fet, guarnits per l'ocasió, l'Ana ataca el 1r llarg, que
s'acaba amb un 6a finet. La paret no li posa fàcil, perquè fa un fred
que pela, i als 5 o 6 metres ja té les mans congelades. Amb molt
de valor, moltes queixes i sense tacte a les mans, arriba a la reunió.
FELICITATS ANA! Estàs ketesurts!


                                        

La via continua amb un canvi de paret (6a un pas, V+), un llarg
de tràmit de IV,  i un llarg final de 6a finet, finet. Anem quasi en
paral.lel amb la cordada del costat, de l'Alfredo i en Jose, que
estan fent la Montse Curto, i quan estem  a l'últim llarg ja els
sentim cantar el Cherokee!!
Nosaltres també fem la dansa de la victòria quan arribem
al cim, i després d'un parell de ràppels ens reunim amb
l'Alfredo i família a peu de via.

Mentres en Marc, l'Eva i en Ramon estan batallant
a la Stock de Coc. En Ramon ha représ amb força 
aquesta nova etapa post-lesió, i l'Eva,
valenta com és ella, torna a la VIA LLARGA!!!
Felicitats als dos.

Però espereu, que la cosa no acaba aquí. Encara ens quedava el sopar de carnaval al vespre. Allà ens vam reunir uns quants representants del Geamm, amb ganes de passar-ho bé. El sopar, bo, i la companyia, millor, tot i que vam trobar a faltar a molta gent. Disfresses? Sí, sí, alguna que altre. Ah! I fins i tot hi va haver concurs al bar dels Capgrossos. A que no endevineu qui va guanyar el 1r premi? La parella Alfredo-Luisa, que no tenien rival.
Si voleu veure com estàvem tots de macos, seguiu mirant...

Via Bonatti a Le Grand Capucin...

Aquest és un dels cims que en Ferranet (i potser en Pere M.) té previst atacar aquest estiu als Alps.



He trobat aquest vídeo perquè us feu una idea de la zona (maravellosa), la paret ("tremenda") i la manera en que la va escalar el gran Gaston Rébuffat el 1961 (reverencia virtual).



Les imatges pertanyen a la pel.licula "Les Horizons Gagnés" (1974) on surt el sr. Rébuffat en persona...



Àpali, va pèr tu Ferran!