EL GEAMM EN EL GORRO FRIGI

El GEAMM en el gorro frigi, celebrando los cumples del Monta y Nogués

preparando las viandas...

ferran el hombre piedra.
Subiamos por el lado norte, sur, este y oeste
esperando alMonta y al Erik..


http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/zeus/olympia1.htm

cuidaros

El GEAMM al Shotover River de New Zealand!

TALAIA GRAN (Via Cervera-Raúl, 6a/Ae 190 mts)

La Talia Gran és d´aquestes agulles Montserratines que pocs tenen la oportunitat de veure dons la seva situació fà difícil el plaer de gaudir-la.
La proposta de l´Alfredo d´assolir aquesta agulla ens complau i en Ramon i jo decidim compartir cordada amb ell. Una agulla de tall clàsic oberta al 1960 per en M. Cervera i en R. Martinez, aquells que li donaran el nom a la via ... una aresta brucs.




(VIDEO RESUM)

Dissabte de primavera i una previsió de temps una mica insegura posa el pél d´aventura. Matinem ... a les 7 quedem on sempre i a les 8 esmorzant a MOnistrol ... on sempre. Tot seguit direcció a S. Cecilia on deixem el coxte ... material i ens enfilem cap el nostre destí. Després d´una aproximació d´un hora gaudin en tot moment del paisatge canvian de Montserrat arrivem a peu de vía. Sorpresa !!! Tot matinant tenim una cordada pel devant i a la poca estona arriven dues més pel darrera





Pel davant un total de 6 llargs on destacan excursions sense cap mena de asegurances , pasos d´artificial, pasos acrobàtics com el 4 llarg on haurem de fer un canvi d´agulla on el vent i la boira afagirant el seu toc personal. Això si ... gràcies a l´Alfredo per pèndre les iniciatives més dificils a l´hora d´afrontrar els llargs més difícils .... pedassooo de valiente !!!!!



(APROXIMACIÓ)





Imatges del primer llarg on saltem la opcció de fer reunió en un arbre. 50 metres de via on trobem material divers i on les vistes son jà increíbles. Al darrera .... una altre cordada.




El segón llarg força aeri i amb excursió inclosa sense cap mena d´assegurança






L´Alfredo i en Jaume assegurant al Ramón que inicia el tercer llarg.

Tot seguit iniciem el 4 llarg, un pas força curiós on l´Alfredo a d´obrir-se literalment "de cames" per fer un canvi de paret on el vent dificulta la maniobra.

Una vegada surt a la paret, una tirada en artificial per sortir en lliure sobre un V+ força espectacular, per continuar un altre tram d´artificial per tornar a sortir en lliure i tot això ... l´Alfredo !!!!
Tot això no treu merit a la resta de companys que al darrera seu van superant les dificultats.



Fem una reunió opccional per donar la oportunitat que les cordades del darrera ens passin per així nosaltres acabar la via amb més calma.
En Ramon serà l´encarregat de fer aquest últim llarg amb el dubte d´on muntarà la reunió, dons teòricament no hi ha reunió. Opccions ... aprofitar un cap de burí, montar una reunió en una fisura a la dreta amb friends o montar-la a la instalacció on farem el ràpel.




Una vegada al cim ... només toca gaudir dels companys i de les increibles vistes que ens ofereix aquesta Talaia ... la gran Talia Gran !!!!

TALAIA GRAN
Via Cercera-Raúl (6a/Ae 190 mts)



Aproximació: Deixem el cotxe a Santa Cecilia i prenem el GR-172 direcció a Can Massana. Quan arrivem al Coll de la Font de la llum agafem a mà esquerra direcció al Portell del Migdía. Una vegada arrivem adalt, comencem a baixar i als pocs metres prenem un corriol a mà esquerra amb marques grogues i blanques. que ens portarà a peu de via (veure la resenya).


Descripció de la via: L1(6a o V/A0, 50 mts) Sortim per la esquerra de la base de la via. Uns primer metres sense assegurances que podrim protegir en una fissura fins arrivar als primer seguros. Arrivem a la part més dificil ben assegurada. Continuem per la dreta fins arrivar a una altre part vertical ben assegurada. Tots aquest es poden fer en A0. Tot superat arrivem facilment a la reunió. L2 (V, 30 mts) Sortim per la dreta de la reunió per continuar amb tendencia a esquerra. Quan superem els passos dificils desapareixen les assegurances fins la reunió. Una excursioneta. L3 (IV, 20 mts) Sortim per la esquerra, fàcil, per terreny inclinat fins arrviar a la reunió. L4 (V+/Ae, 50 mts) Pas acrobàtic per fer un canvi de paret. Sortida en artificial on el pas complicat és fer el canvi d´agulla. Després, xinoxano cap amunt. Sortida en lliure fineta per continuar en artificial i tornem a sortir en lliure en placa inclinada fins arrivar a la reunió. L5 (IV, 50 mets o fer una reunió opccional intermitja). Sortim per la esquerra i continuem per placa fins arrivar al davant d´un mur on hi ha la reunió opccional, per la dreta amunt amb tendencia a esquerra finas arrivar al cim. Al cim no hi ha reunió. Opccions: Assegurar a cos aprofitant el cap d´un buri. MOntar reunió en una fissura a la dreta amb frients o anar fins la instal.lació de ràpel (si es fa aquesta millor avans haver fet la reunió opccion per no tindra problemas amb la llargada de cordes.). Descens: En 2 ràpels. El primer cap al coll i el segon direcció sud, montant en un arbre. Al tanto amb les pedres d´aquest segón ràpel !!!! Una vegada a terra. remuntem la canal fins arrivar al coll i descendim fins arrivar a peu de via.

Vicenç Soto a l'agulla de l'Arbret, Montserrat

"Ei, que tinc festa un dilluns!!! Aquesta és la teva, has de quedar amb la Carla i en Blade per anar a escalar!!!!"

Quina il·lusió nois, especialment amb la Carla que fa molts dies que no coincidim...

Aquesta via guanya el cim de l'agulla de l'Arbret, de les més altes de la regió d'agulles.

S'enfila per la seva cara oest, gaudint d'una primera tirada d'aproximació, després una vertical i potent i l'última que resulta un plaer pels sentits, en veure un panoràmica de la zona d'agulles.

La segona tirada es pot fer en lliure o artificial, o bé combinada.

Aquí la Carla, mica en mica, pas a pas... I llestos!

Ja veieu com s'hi estava, a dalt...

Via: Vicenç Soto

Zona: Montserrat – Agulles

Dificultat: 6a+/Ao (MD)

Dificultat obligada: V+/Ao

Llargària: 115 metres

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Equipament: Equipada amb espits i algun clau

Material: 12 cintes exprés i una baga savinera

Orientació: Oest

La veritat que aquesta parella són uns privilegiats, els dos tenen oportunitat d'escalar els dilluns, casi bé en solitari, els dos són unes màquines d'escalar, amb empenta i coratge i a més a més tenen la mateixa talla de jersei, es poden intercanviar els polars i tot!!!

Són taaaan macos!! A veure si teniu l'oportunitat d'escalar amb ells i us hi trobareu com a casa ;))

By Namasté...

MALANEYEU ... Via Epirimountain entre d´altres.

Aquest cap de setmana, l´1 de maig, día del treballador, nosaltres li donem la volta i el fem "el dia de l´escalador". Gràcies a la proposta d´en Ferran, ens trobem a Malanyeu, tots plegats més de 20 companys. Cares noves, com la de la Fiona, cares que feia temps que no veia, com la d´en JOsep i la Laura i les de sempre. Però per sobre de tot ... el caliu dels companys de veritat que, en moments estranys que pasem molts de nosaltres, s´agraeix de tot cor. Gràcies a tots per aquest cap de setmana tan especial.



(VIDEO RESUM)

Ens trobem dissabte tarda/nit al llóc de reunió avans d´arrivar a Malanyeu. A la pineda a mig camí, un bon llóc on dormir tots plegats. Anem arrivant i acabem fent sopar i resopor ... coca, vi, cava i un bon dormir.
A l´endemà, a quarts de nou els primers matiners tocan diana a la resta. Un bon esmorzar i més tard quedem amb la resta de gent que pujant el mateix Diumenge

Tot seguit, organitzem cordades i ens dirigim al paradis ... com no Malanyeu !!!! Com sempre només arrivar aquest indret et transmeteix sempre bones sensacions ... però per sobre de tot moltes ganes d´escalar. Per la ocasió , jo tinc el plaer d´escalar amb el SErgi i serà la primera vegada que compartim cordada. La via escollida o, bé, la que queda lliure és la Epirimountain, 90 metres amb una dificultat de 6a+ però màxim obligat de V, A0 ... som-hi !!!!!!

(L´Alfredo i en Ramon a la "Dels sencills")


L´anectoda del día és que ... hem deixo els peus de gat, cagada !!! O sigui que el primer llarg i el segón llarg, el segón de cordada a tibar de "bambes" però el tercer on el grau pica ... quan el primer de cordada arriva a la reunió li reenvia els peus amb la corda ... una bona manera d´estalviar peus de gat. Estem en crisis !!!!

Despres d´una bona jornada d´escalada, amb les parets de Malanyeu tenyida de colors del GEAMM toca un bon dinar amb bones vistes i bona companyia ... la Merijou, la SAmba, la Claudia i la Xuxe que han aprofitat el día per voltar per la zona

MALANYEU
Via Epirimountain, 90 mts, 6a+ (V, A0 obligat)

APROXIMACIÓ: Creuem la esglesia i baixem en direcció el torrent. Una vegada arrivem al t0rrent prenem el sender a mà dreta que puja fins endinsar-se al bosc. Amb tendencia a esquerra per tot seguit baixar fins a un altre torrent. El creuem i direcció a les parets. Adalt, cap a la esquerra a buscar un turonet. Allà a la seva esquerra comença la nostra via.
DESCRIPCIÓ: L1 (35 mts, V) Recta amunt, plena de forats que ens farà disfrutar de valent, fins arrivar a un bloc on montarem una còmode reunió. L2 (25 mts, V) Amb tendencia a dreta recorre una fisura molt maca, on els forats desapareixen per acabar en placa. Arrivem a una feixa on montarem la reunió també molt còmode. L· (40 mts, 6a+) Sortim flanquejant fàcilment a esquerra fins a un parabolt que veiem per tot seguit escollir la sortida cap a la dreta. Arrivem al tram difícil. Un primer bloc en bavaresa i tot seguit el petit sostre i tot seguit una placa on trobem el 6a+, maquíssim fins arrivar adalt del cim.
DESCENS: Per la mateixa via, al tanto amb les cordes dons hi ha força vegetació.
MATERIAL: 11 CINTES EXPRES + FRIENDS OPCIONALS PERÒ NO NECESARIS.

The Middle Earth...la Terra Mitjana.... New Zealand!

Terra de Hobbits, Guerrers, Mags, Elfos, Nans i del Senyor Fosc…

La Terra que Frodo i Sam van creuar en l’aventura més gran mai escrita.

Quan tenia 14 o 15 anys vaig llegir per primera vegada “El Senyor dels Anells”. Mai hagués pensat que jo podria passejar-me per aquells paisatges maravellosos. Perdrem per boscos increïbles. Gaudir de valls encantades tancades per muntanyes inmenses amb cims cuberts de blanc.

Mai hagués pogut imaginar que navegaria en rius salvatges, m’endinsaria en fiords de parets sense fi i sentiria la màgia del món que en Tolkkien tan bé va relatar en el seu llibre.

Però a vegades els somnis es fan realitat i el meu l’he pogut viure al costat de la persona que m’estimo.

Benviguts a New Zealand! Què comenci l’Aventura!

ballantpelmon.blogspot.com

Barranc de Sant Aniol d'Aguja

El dia 17 d'abril ens plantem una colla del GEAMM -Sergi, Amàlia, Jana, Pere T, J. Bladé, J. Nogués, Sergi R, Montse, Xicu- al barranc de Sant Aniol, a Sadernes (Alta Garrotxa).

Ens acompanyen uns colegues d'en Xicu, de Banyoles i uns amics d'en Nogués.

Alguns de nosaltres pugem el dissabte a la nit i aprofitem l'avinentessa per veure un partidet del Barça, al bar que hi ha abans d'arribar a Sadernes.A l'endemà ens trobem a les 8 al càmping i no esperem més temps, doncs si ens baixen la barrera del pàrquing... Mig hora més d'aproximació! Depenent del ritme, es triga unes 2'30h fins a l'inici del barranc, això sí, si ens despistem una mica més, aquest dia nosaltres el comencem a França, oi??

La pujada és suau al principi però més feixuga i dura a la part final, on cal agafar alçada per arribar a dalt de tot. Passem per Sant Aniol d'Aguja, una ermita molt bonica. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes. Es pot dormir o fer un vivac en aquesta zona, té un encant particular.

Arribem a dalt i ens col·loquem els neoprens i escarpins. Estem una mica cagadets pel fred -millor dit jo sóc la única que pateix pel fred, aquests homes estan tan amples...- , però sembla que el sol es deixa entreveure entre els núvols i podrem gaudir d'un bon descens.

Ens acompanya una perruca negra i rissada que ja sabeu a quin personatge amaga.

La part inicial del barranc és més tancada i ombrívola, amb salts que se succeeixen entre algun que altre ràpel curtet. Després ve el salt de la capa, una cascada de 40 metres aproximadament.


Això és tot, però hem de dir que hem fet un gran vídeo Cherokee... L'haveu vist???

FITXA TÈCNICA

LONGITUD: 800 m
DESNIVELL: 250 m
DIFICULTAT: ALTA (4 de 5).
RÀPEL MÉS ALT: 40 m
HORARIS: 2,5H + 2H + 1,5H
EQUIPAMENT: EXCEL·LENTCORDES: 2×40 m – OPCIONAL 1×20 m
ÈPOCA: Tot l’any. Millor després de pluges.

COM ARRIBAR-HI:
Per l’autopista A-7, passat Girona, agafem la sortida de Banyoles. Continuem per la carretera C-66, passem Banyoles, després Besalú, i agafem l’autovia A-26 direcció Olot fins a la sortida de Montagut. Al final d’aquest poble surt, a mà esquerra, una carretera estreta que ens porta cap a Sadernes. En arribar passarem per davant d’un hostal; des d’aquí continuarem per la pista de l’esquerra, creuarem el riu dues vegades i continuarem fins a trobar un desviament a mà esquerra tancat amb una cadena. Aquí podrem estacionar el nostre vehicle. Pot ser que trobem tancada la pista que surt de l’hostal; llavors haurem d’aparcar allà mateix i fer la pista a peu.

By Namaste ...ommmm....