Ahir va ser l'aniversari d'en Mure!!
Des d'aquí i mirant el cel...et recordem i et trobem MOLT A FALTAR!!
Un petonet Super Dolç Mandril!!!
Seguim amb les nostres aventures i projectes!!
Salut, alegria i muntanyes!!!
|
|
|
|
|
Friday, June 15, 2012
Thursday, June 14, 2012
Monday, June 4, 2012
II VILAPASSEJADA 6 POTES FIRA SANT ISIDRE DE CARDEDEU
Aquest Diumenge en les activitats de la Fira de Sant Isidre de CArdedeu, varem organitzar una sortida pels gossos, tot un éxit ... 97 gossos amb els seus respectius acompanyants ... de veritat que va ser tot un plaer veure a tot el grup ... aquí us deixo aquest video resum !!!
També varem tindre estand on teniem tots els gossos i gats en adopcció i jo vaig estar donant un servei de perruqueria a tots aquells gossos que es volien posar guapos ... ja saveu ... si teniu la vostra mascota i necesitat servei de perruqueria ... no dubteu en avisar- me !!!
També varem tindre estand on teniem tots els gossos i gats en adopcció i jo vaig estar donant un servei de perruqueria a tots aquells gossos que es volien posar guapos ... ja saveu ... si teniu la vostra mascota i necesitat servei de perruqueria ... no dubteu en avisar- me !!!
Saturday, May 26, 2012
HOMENATGE / AGRAÏMENT DE LA FAMILIA D'EN MURE
Volem agraïr a totes les persones que ens esteu acompanyant en aquests moments tan difícils, per la defunció del nostre fill JOSEP MORERA CORDOBA (MURE).
Gràcies per el vostre suport, per les vostres paraules tan sinceres, per fer-nos sentir la vostra calor.
Gràcies als companys de muntanya, als seus amics, als seus companys d’estudis, als seus companys de treball...un milió de gràcies a tan i tantes persones que heu compartit algun moment amb ell.
Sabem que va ser molt feliç d’haver estat envoltat de tantes i tan bones persones. La seva vida ha estat curta però molt intensa, per tant efecte rebut de totes les persones que l’heu envoltat.
Heu estat tantes persones les que ens heu recolzat que ens és impossible agrair-vos-ho personalment.
Els Seus Pares, Germana i Familia.
Queremos agradecer a todas las personas que nos estáis acompañando en estos momentos tan difíciles, por el fallecimiento de nuestro hijo JOSEP MORERA CORDOBA (MURE).
Gracias por vuestro apoyo, por vuestras palabras tan sinceras, por hacernos sentir vuestro calor.
Gracias a los compañeros de montaña, a sus amigos, a los compañeros de estudios, a sus compañeros de trabajo,,,,un millón de gracias a tantas y tantas personas que habéis compartido algún momento con él.
Sabemos que fue muy feliz de haber estado rodeado de tantas y tan buenas personas, su vida ha sido corta pero muy intensa, por tanto cariño recibido de todas las personas que le habéis rodeado.
Habéis sido tantos y tantas las personas que nos habéis apoyado y nos estáis apoyando que nos es imposible agradecerlo personalmente.
Sus Padres, Hermana y Familia.
VA PER TU MURE!!!
Thursday, May 24, 2012
Sunday, May 20, 2012
Saturday, May 19, 2012
Wednesday, May 16, 2012
VIA CHANI V+ / 130ML (GARRAF)
Hi ha cordades que no es poden deixar.....i feia masses dies que no escalar amb el Sr. Pere Montasell. Jeje. Ara l’interès per escalar amb ell és doble (jeje), per un costat perquè m’encanta, i per l’altre perquè exprimeixo informació per Annapurna a sac!
Heu de saber que ara que m’estic posant en aquest mundillu, he sabut que el nostre estimat Pere, és el Sr. Pere...jeje.
Bé al cas. Tots dos estem fluixos, perquè han passat masses coses i masses dies sense escalar. Això i sumat que pinten mal temps, decidim anar a fer alguna cosa fàcil, que poguem gaudir i tornar a tocar roca sense patir.
Jo, al meu pur estil de refiar-me de tot i no mirar les ressenyes. En aquest cas només havia de mirar un petit detall: BURILS INEXISTENTS I OXIDATS. (la via comença 10ml per sobre del nivell de mar)
Total que marxem cap al Garraf, de cara al solet i a recordar l’escalada de la “intrèpida Sirena” a Cala Montgó. Anem al Penya Segat de la Falconera a fer la Via Chani.
Ens ho prenem amb molta calma. Quedem a l’hora dels senyors, parem a fer un cafè, continuem pel tallat (i xerrant pels descosits), decidim anar a buscar la zona i un cop equipats ens trobem que no tenim aigua. Ens desequipem i tornem al poble. A tot això comencem a caminar sobre les 12.
Després de tot l’escalada, i veien que només són les 16, decideixo trucar a la meva germana (que viu allà mateix), i els anem a veure. Dia rodó!!! Acabem amb plat calent, postres, sobre taula i bona companyia!! Ah...i la meva nebodeta que està irressistible.
Dia perfecte!!!
VIA CHANI V+ / 130ML
Data: 29/04/2012
Zona: Garraf – Penya Segat de la Falconera
Dificultat: V (segons la ressenya de http://caminosvertical.blogspot.com), per mi te tram de V+
Recorregut: 130ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà-Alt, no és abandonable.
Equipament: Variat, majoritàriament burils super oxidats en el primer llarg. Després millora. I ens esperàvem que hi hagués menys equipació de la que després ens vem trobar.
Grau de compromís: Mitjà-Alt, no és abandonable.
Equipament: Variat, majoritàriament burils super oxidats en el primer llarg. Després millora. I ens esperàvem que hi hagués menys equipació de la que després ens vem trobar.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends, joc de tascons i alguna plaqueta recuperable.
Orientació: Sud
Valoració: *** Bona
Valoració: *** Bona
Ressenyes de referència: Caminos verticales
APROXIMACIÓ
Agafem la carretera de les curves del Garraf. Nosaltres vem entrar al poble del Garraf, anem fins al final i anem direcció el port esportiu. Deixem el cotxe a l’esplanada de sorra.
Agafem el túnel (que ara només es pot passar caminant) i passem per l’aparcament de la pedrera, direcció Oest. Agafem la pista i el primer trencant que trobem a l’esquerra. En 5 minuts ens plantem davant un pou. Estem al Pas de la Mala Dona. Ara trobarem a la nostra esquerra un corriol fitat, fins a la sabina on trobarem la primera instal·lació de ràpel.
ACCÉS
Per arribar a peu de via iniciem el descens del ràpel d’uns 20ml, fins arribar a la boca d’una cova on trobarem la següent instal·lació de ràpel. Aquest d’uns 45ml, ens fara descendre pel mig de la cova fins arribar a la boca del penya segat. És un ràpel impressionant.
Un cop aquí caminarem direcció est fins a trobar la instal·lació d’una cadena força sospitosa. Aquí ens prepararem, en una reunió que et fa posar els pèls de punta de l’òxid que hi ha.
Primer llarg 30ml (III,V):
Nosaltres aquest primer llarg el vem fraccionar per poder sentir-nos. El mar estava realment encabritat.
Superat el primer resalt, anem a parat sobre una feixa, on muntarem aquesta reunió alternativa, reforçada amb un tasconet (compte que pensant que el material que hi havia, em vaig endur la plaqueta recuperable que hi havia al buril).
Després comencem anant amunt. El pas de desplom te tela. Un V una mica dubtós.
Amb tendència a la dreta resseguint el diedre en diagonal, trobarem la següent reunió.
En aquest primer llarg, les assegurances estan realment rovellades.
A partir d’aquí la cosa millora.
Segon llarg 45ml (V):
Estem a la línia de l’esperó. Ara em toca a mi superar tots els fantasmes i posar-me a escalar.
Aquí trobem a l’inici del llarg parabolt que et deixen més tranquil. I a la que inicies el llarg, comences a gaudir de bústies i una escalada super agraïda.
Iniciem el llarg cap amunt, i quan arribem a l’alçada de la feixa, anem a la dreta a buscar el diedre. El buril que trobem és una mica sospitós. Jo vaig xapar tant el buril com un pitó que hi ha més a l’esquerra amagadet.
Passat el buril, resseguim flaquejant a la dreta, en direcció la canal herbosa.
Fem aquesta canal fins la sabina i a l’esquerra trobarem una reunió de parabolts lluents que et fan arrancar un somriure.
Tercer llarg 35ml (V/V+):
Aquest llarg comença amb un ressalt de tràmit per arribar a la feixa. A la paret de davant començarem a escalar. Aquí és n jo poso el V grau una mica en dubte, perquè la tibada que has de fer és important. M’atreviria a pujar el grau.
Aquest llarg és genial i molt variat. Tot amunt amb tendència una mica a la dreta, cap a la sabina superior.
Arribarem a la següent feixa.
Aquí us deixo una foto de com m’estava assegurant en Pere. Està clar que el noi confia en mi.
Quart Llarg 15ml+10ml (IV):
Aquí vaig gaudir com una campeona. Llarg totalment net, però amb bústies a tutti pleni. D’aquelles que punxen. Passant dels dos burils oxidats que hi ha i mirant de posar tasconets i bitxitos.
Vaig enllaçat aquest tram fins al cim, on vaig muntar reunió a un arbre.
Ja som al cim!! Ara a pendre el solet.
El resum: accepte al primer llarg, la resta l’equipació està millor del que ens pensàvem i es pot equipar.
Com he indicat a la piulada, un dia rodó!!!
Pere.....per quan la següent!! Que hem d’entrenar per l’estiu!!!!
Salut, alegria i muntanyes.
Ther
Monday, May 14, 2012
Friday, May 11, 2012
VIA PEQUE MANTECAS 6ª+ (V+) / 160ML
Hem quedat per fer cordada femenina en honor a la 10ena Trobada de Pubilles Escaladores que es celebra a Vilanova de Meià. Aquesta vegada la cordada és per mi tot un luxe i categoria. Serem la Laura Piferrer, la Montse Molano i jo. Feia un munt de temps que deiem de fer cordada. Amb la Laura ja hem escalat en grup, però mai havíem fet cordada…..i tinc clar que hauré de donar el “callu”.
Des de que vem tornar de les Dolomites no he fet, com aquell que diu, res de compromís, res per equipar...i Vilanova sempre imposa.
A demés amb el tema Annapurna, fa unes 4setmanes que gairebé no toco roca ni res de res....
Així que tant per un costat com per l’altre la veritat és que em fa molt il·lusió tenir aquest repte.
La Via que han escollit és la Peque Mantecas, que queda a l’esquerra de la Roca dels Arcs. De tal totalment clàssic, on el pimer llarg farà de filtre per la resta de la via. Però cal dir que les assegurances (tot i que justes), són allà on han de ser i es pot equipar en general molt be.
Per la resta, és roca de Vilanova, de qualitat immillorable, atlètica i exigent tota la via. És important reservar al primer llarg, perquè sinó més endavant et quedes sense braços (i ho dic per experiència pròpia).
Super recomanable, per traçat, estètica i roca. Genial
Data: 5/05/2012
Zona: Vilanova de Meià – Roca Alta
Dificultat: 6a+ (V+ obligat)
Recorregut: 160ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Variat, amb assegurances allà on toquen però de tot tipus
Recorregut: 160ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Variat, amb assegurances allà on toquen però de tot tipus
Material: 15 cintes exprés (però si no es vol fer el primer llarg en lliure l’haurem de cosir), joc de friends fins el 2 i joc de tascons.
Orientació: Sud
Valoració: ***** Excel·lent
Valoració: ***** Excel·lent
Ressenyes de referència: Escalatroncs
APROXIMACIÓ
Des del poble, prenem la carretera cap el Pas Nou (direcció la font), ens desviarem a mà esquerra direcció l’Ermita i Rubies. No agafem el desviament de l’ermita, i en prenem un posterior cap a la dreta. Aquesta nova pista ara està arreglada i s’hi pot circular perfectament. Ens deixarà a una clara esplanada davant la Roca Alta.
Des d’aquí es visualitza perfectament la fissura del primer llarg i els sostre per on discorre la via.
Agafarem pista amunt ara ja caminant i després un corriol marcat amb una fita que ens deixarà directament a peu de via, agafant força pendent. (20min màxim)
Primer Llarg (35ml, 6a+):
Finalment vem escollir que el començava la Laura. Així les de darrera podíem provar que passava fent-lo en lliure.
Discórrer per la fissura. Ens havien dit que es podia fer perfectament sense equipar res i nonis, nonis. Els vem grapar!! Deu ni dor els nassos per fer-lo de primera. El primer tram fins el primer pitó, és una sortida preciosa i que permet assegurar. Es pot fer molt bé, tirant be de braços; però anant de primer és recomanable col·locar algun tascó abans.
Més endavant les assegurances brilles per la seva absència. Però la fissura és perfecta.
Més o menys a la meitat del llarg, trobem un pas clau (on hi ha un pont de roca molt sospitós). És el primer punt on (anat de segon) t’ho has de mirar i a demés ja arrossegues els braços petats.
A una 25 ml trobem el primer parabolt! I benvingut, perquè (no se si perquè ja no tens braços), és una sortida de nou en fissura i els dits ja no reaccionen. Aquí és on has d’anar amb grau (que no tinc). Però anant de segona estic contenta perquè la tirada que vaig aconseguir fer en lliure.
Vale...fase selectiva passada!! Ara ja som les reines de la via. La cordada que teníem davant ja no hi són. I la de darrera tot just comencen a escalar!!
Segon Llarg (25ml, V+):
Aquest llarg també l’encara la Laura, per sort. Ella ha descansat i progressant no s’ha rebentat tant de braços.
Sortim en flanqueig cap a l’esquerra a trobar la panxa. Hi ha “canto d’espantu”, per tot arreu. Ara la tibada torna a apretar els braços.
Després d’aquest pas, és més grimpadeta fina a peu de diedre-fissura. Es pot posar alguna assegurança be. Només al tanto amb cantells trencats.
Tercer llarg (20ml, V):
Ara em toquen les properes dues tirades a mi! I em trobo la primera fissura neta, sense res. Però amb un aspecte genial! L’únic inconvenient és que el friend 2 hauria anat de conya doblat. Però be, un cop m’hi poso surt genial. Quan superes el primer resalt, et queda el dubte de si flanquejar a l’esquerra o pujar una mica en bavaresa per flanquejar pràcticament caminant a dalt. Jo opto per aquesta segona opció. El passet tiba força....però és dels que m’agraden!
Quart Llarg (30ml, V+):
La veritat és que jo hi ha algun passet que li donaria 6a, tot i que no a Vilanova.
Aquest llarg és increïble. Surt amb un pas de tibar a tope. Ostres quina ràbia...tinc els braços tan inflats que no aconsegueixo bloquejar-me. I com tenim una cordada darrera (i la tirada que m’espera) no em vull entretenir. Total, seguin savis consells de la Laurix, poso l’estrep i au.
Ara comença el festival. En tot el llarg hi ha unes 6 assegurances, però estan perfectament posades de debò. Preses genials a tot arreu. Vaig gaudir com un camell (rotllo Dolomites), fins que em quedaven aproximadament 8ml. Els braços ja van punxar.
És quan arribo al primer parabolt de tot el llarg. On puc descansar be. Aquí la placa s’afina força i ja t’ho has de mirar més. Passat aquest primer ressalt arribet al següent parabolt i, atenció...una sabina. Vaig tenir la genial idea de posar una vaga....però la fitipaldi estava tant penjada....vaig començar a notar que se m’obrien literalment les mans. Així que vaig descansar i vaig fer el pas directa (A0=0forces).
Buahhh, quin llarg més increïble.
Cinquè llarg (15ml, V):
A la Montse li toca treure’ns de la via.
Surt flanquejant cap a la dreta, per una plaqueta maca, maca on, quan trobes la mà...és xulíssim (la veritat és que també totes estem força eufòriques). Després ja és una grimpadeta fins la reunió. Aquí també hem d’anar al lloro amb la roca trencada. De fet, jo en vaig fer caure una maca.
Sisè llarg (35ml, 6a+):
Sortim amb la mateixa dinàmica que l’anterior, flaquejant cap a la dreta (fins aquí IV+/V), fins a trobar el diedre. Aquest s’agafa per l’esquerra, hi ha dos parabolts fantàstics, que ens permetran ajudar-nos per fer el pas. Possar els estreps, la veritat és que tampoc és que ajudi gaire, perquè has de sortir molt cap a l’esquerra del desplom, per trobar les bones presses.
La sortida és ideal per fer fotiquis.
Ja som al CIM. Super satisfetes i contentes!!! Cordada femenina, sense entrebancs, sense dificultats, i havent fet cadascú el que li tocava (gràcies a les ganes i els recursos).
Escalada Genial, via increible i cordada perfecta.
L’únic dolent....l’aire gelat i els núvols que semblaven que haguessis de plorar.
Salut, alegria i muntanyes!!!
Ther
