Hem quedat per fer cordada femenina en honor a la 10ena Trobada de Pubilles Escaladores que es celebra a Vilanova de Meià. Aquesta vegada la cordada és per mi tot un luxe i categoria. Serem la Laura Piferrer, la Montse Molano i jo. Feia un munt de temps que deiem de fer cordada. Amb la Laura ja hem escalat en grup, però mai havíem fet cordada…..i tinc clar que hauré de donar el “callu”.
Des de que vem tornar de les Dolomites no he fet, com aquell que diu, res de compromís, res per equipar...i Vilanova sempre imposa.
A demés amb el tema Annapurna, fa unes 4setmanes que gairebé no toco roca ni res de res....
Així que tant per un costat com per l’altre la veritat és que em fa molt il·lusió tenir aquest repte.
La Via que han escollit és la Peque Mantecas, que queda a l’esquerra de la Roca dels Arcs. De tal totalment clàssic, on el pimer llarg farà de filtre per la resta de la via. Però cal dir que les assegurances (tot i que justes), són allà on han de ser i es pot equipar en general molt be.
Per la resta, és roca de Vilanova, de qualitat immillorable, atlètica i exigent tota la via. És important reservar al primer llarg, perquè sinó més endavant et quedes sense braços (i ho dic per experiència pròpia).
Super recomanable, per traçat, estètica i roca. Genial
Data: 5/05/2012
Zona: Vilanova de Meià – Roca Alta
Dificultat: 6a+ (V+ obligat)
Recorregut: 160ml, per calcàri excel·lent.
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: Variat, amb assegurances allà on toquen però de tot tipus
Material: 15 cintes exprés (però si no es vol fer el primer llarg en lliure l’haurem de cosir), joc de friends fins el 2 i joc de tascons.
Orientació: Sud
Valoració: ***** Excel·lent
Ressenyes de referència: Escalatroncs APROXIMACIÓ
Des del poble, prenem la carretera cap el Pas Nou (direcció la font), ens desviarem a mà esquerra direcció l’Ermita i Rubies. No agafem el desviament de l’ermita, i en prenem un posterior cap a la dreta. Aquesta nova pista ara està arreglada i s’hi pot circular perfectament. Ens deixarà a una clara esplanada davant la Roca Alta.
Des d’aquí es visualitza perfectament la fissura del primer llarg i els sostre per on discorre la via.
Agafarem pista amunt ara ja caminant i després un corriol marcat amb una fita que ens deixarà directament a peu de via, agafant força pendent. (20min màxim)
Primer Llarg (35ml, 6a+):
Finalment vem escollir que el començava la Laura. Així les de darrera podíem provar que passava fent-lo en lliure.
Discórrer per la fissura. Ens havien dit que es podia fer perfectament sense equipar res i nonis, nonis. Els vem grapar!! Deu ni dor els nassos per fer-lo de primera. El primer tram fins el primer pitó, és una sortida preciosa i que permet assegurar. Es pot fer molt bé, tirant be de braços; però anant de primer és recomanable col·locar algun tascó abans.
Més endavant les assegurances brilles per la seva absència. Però la fissura és perfecta.
Més o menys a la meitat del llarg, trobem un pas clau (on hi ha un pont de roca molt sospitós). És el primer punt on (anat de segon) t’ho has de mirar i a demés ja arrossegues els braços petats.
A una 25 ml trobem el primer parabolt! I benvingut, perquè (no se si perquè ja no tens braços), és una sortida de nou en fissura i els dits ja no reaccionen. Aquí és on has d’anar amb grau (que no tinc). Però anant de segona estic contenta perquè la tirada que vaig aconseguir fer en lliure.
Vale...fase selectiva passada!! Ara ja som les reines de la via. La cordada que teníem davant ja no hi són. I la de darrera tot just comencen a escalar!!
Segon Llarg (25ml, V+):
Aquest llarg també l’encara la Laura, per sort. Ella ha descansat i progressant no s’ha rebentat tant de braços.
Sortim en flanqueig cap a l’esquerra a trobar la panxa. Hi ha “canto d’espantu”, per tot arreu. Ara la tibada torna a apretar els braços.
Després d’aquest pas, és més grimpadeta fina a peu de diedre-fissura. Es pot posar alguna assegurança be. Només al tanto amb cantells trencats.
Tercer llarg (20ml, V):
Ara em toquen les properes dues tirades a mi! I em trobo la primera fissura neta, sense res. Però amb un aspecte genial! L’únic inconvenient és que el friend 2 hauria anat de conya doblat. Però be, un cop m’hi poso surt genial. Quan superes el primer resalt, et queda el dubte de si flanquejar a l’esquerra o pujar una mica en bavaresa per flanquejar pràcticament caminant a dalt. Jo opto per aquesta segona opció. El passet tiba força....però és dels que m’agraden!
Quart Llarg (30ml, V+):
La veritat és que jo hi ha algun passet que li donaria 6a, tot i que no a Vilanova.
Aquest llarg és increïble. Surt amb un pas de tibar a tope. Ostres quina ràbia...tinc els braços tan inflats que no aconsegueixo bloquejar-me. I com tenim una cordada darrera (i la tirada que m’espera) no em vull entretenir. Total, seguin savis consells de la Laurix, poso l’estrep i au.
Ara comença el festival. En tot el llarg hi ha unes 6 assegurances, però estan perfectament posades de debò. Preses genials a tot arreu. Vaig gaudir com un camell (rotllo Dolomites), fins que em quedaven aproximadament 8ml. Els braços ja van punxar.
És quan arribo al primer parabolt de tot el llarg. On puc descansar be. Aquí la placa s’afina força i ja t’ho has de mirar més. Passat aquest primer ressalt arribet al següent parabolt i, atenció...una sabina. Vaig tenir la genial idea de posar una vaga....però la fitipaldi estava tant penjada....vaig començar a notar que se m’obrien literalment les mans. Així que vaig descansar i vaig fer el pas directa (A0=0forces).
Buahhh, quin llarg més increïble.
Cinquè llarg (15ml, V):
A la Montse li toca treure’ns de la via.
Surt flanquejant cap a la dreta, per una plaqueta maca, maca on, quan trobes la mà...és xulíssim (la veritat és que també totes estem força eufòriques). Després ja és una grimpadeta fins la reunió. Aquí també hem d’anar al lloro amb la roca trencada. De fet, jo en vaig fer caure una maca.
Sisè llarg (35ml, 6a+):
Sortim amb la mateixa dinàmica que l’anterior, flaquejant cap a la dreta (fins aquí IV+/V), fins a trobar el diedre. Aquest s’agafa per l’esquerra, hi ha dos parabolts fantàstics, que ens permetran ajudar-nos per fer el pas. Possar els estreps, la veritat és que tampoc és que ajudi gaire, perquè has de sortir molt cap a l’esquerra del desplom, per trobar les bones presses.
.
La sortida és ideal per fer fotiquis.
Ja som al CIM. Super satisfetes i contentes!!! Cordada femenina, sense entrebancs, sense dificultats, i havent fet cadascú el que li tocava (gràcies a les ganes i els recursos).
Escalada Genial, via increible i cordada perfecta.
L’únic dolent....l’aire gelat i els núvols que semblaven que haguessis de plorar.
Salut, alegria i muntanyes!!!
Ther
